Descobreixen a Blanes una nova espècie de cuc menjaossos

Tub de femella d’Osedax deceptionensis. A la base del tub s’hi poden veure per transparència els palps de la femella i a la part més distal hi ha ous retinguts dins del tub.
Tub de femella d’Osedax deceptionensis. A la base del tub s’hi poden veure per transparència els palps de la femella i a la part més distal hi ha ous retinguts dins del tub.
Recerca
(05/04/2016)

Un equip dʼinvestigadors coordinat per la Universitat de Barcelona ha descobert per primera vegada al mar Mediterrani una nova espècie dʼOsedax, un cuc menjaossos que fins ara només sʼhavia trobat en aigües més fredes i profundes. El treball , publicat a la revista científica PLOS ONE, està signat pels investigadors Sergi Taboada, Ana Riesgo, Maria Bas, Miguel A. Arnedo i Conxita Àvila, del Departament de Biologia Animal i de lʼ Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) , així com per Javier Cristobo (Institut Espanyol dʼOceanografia) i Greg Rouse (Institut Scripps dʼOceanografia, Estats Units), un dels experts mundials en lʼestudi dʼaquests organismes.

Tub de femella d’Osedax deceptionensis. A la base del tub s’hi poden veure per transparència els palps de la femella i a la part més distal hi ha ous retinguts dins del tub.
Tub de femella d’Osedax deceptionensis. A la base del tub s’hi poden veure per transparència els palps de la femella i a la part més distal hi ha ous retinguts dins del tub.
Recerca
05/04/2016

Un equip dʼinvestigadors coordinat per la Universitat de Barcelona ha descobert per primera vegada al mar Mediterrani una nova espècie dʼOsedax, un cuc menjaossos que fins ara només sʼhavia trobat en aigües més fredes i profundes. El treball , publicat a la revista científica PLOS ONE, està signat pels investigadors Sergi Taboada, Ana Riesgo, Maria Bas, Miguel A. Arnedo i Conxita Àvila, del Departament de Biologia Animal i de lʼ Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) , així com per Javier Cristobo (Institut Espanyol dʼOceanografia) i Greg Rouse (Institut Scripps dʼOceanografia, Estats Units), un dels experts mundials en lʼestudi dʼaquests organismes.

En lʼarticle també sʼaprofundeix en la descripció filogenètica, morfològica i ultraestructural de lʼOsedax deceptionensis, una altra espècie dʼOsedax que va ser descoberta pel mateix grup dʼinvestigadors el 2013 a lʼilla Decepció, a lʼarxipèlag de les Shetland del Sud (Antàrtida).

Un anèl·lid especialitzat en ossos de vertebrats enfonsats

Els Osedax, coneguts comunament com a cucs menjaossos, són cucs anèl·lids marins que representen un exemple notable dʼadaptació evolutiva a un hàbitat especialitzat: els ossos de vertebrats enfonsats al mar. Lʼespècimen descobert a les aigües de Blanes és el primer que es troba al Mediterrani, ja que fins ara només se nʼhavien trobat als oceans Pacífic, Atlàntic nord i Antàrtic. Segons explica Sergi Taboada, «el fet que hàgim trobat Osedax per primera vegada al Mediterrani constata que aquests organismes també poden viure en latituds temperades a relativament poca fondària, tot i que en relació amb aigües més profundes».

En les aigües on acostumem a trobar Osedax, la temperatura és baixa —entre -1 i 15 °C—, mentre que al Mediterrani, a poca fondària, la temperatura és entre 11,8 i 22,2 °C. «La descomposició ràpida del contingut de lípids en els ossos situats en aigües a temperatures més càlides podria estar darrere de lʼabsència dʼOsedax al Mediterrani a menys de 50 metres de profunditat», apunta la investigadora de la UB Conxita Àvila. A lʼAntàrtida, en canvi, atès que la temperatura de lʼaigua és molt homogènia a tota la columna dʼaigua, també es troben Osedax a molt poca fondària.

«Quan un cadàver de vertebrat arriba al fons marí del Mediterrani i es queda a poca fondària, són els bacteris de vida lliure els que en degraden els ossos i en descomponen la matèria orgànica. A més fondària, hi ha menys presència dʼaquests tipus de bacteris a causa de les temperatures més baixes de les aigües, però també trobem Osedax que, mitjançant uns bacteris endosimbionts, sʼalimenten de la matèria orgànica retinguda als ossos i ajuden així a descompondreʼls», explica Sergi Taboada.

Segons els investigadors, la presència dʼOsedax en aquestes latituds podria tenir relació amb el contacte amb les aigües més profundes i fredes del canó submarí de Blanes, una zona on pensen que podrien viure poblacions més abundants i estables de la nova espècie dʼOsedax. «Necessitem fer més estudis per poder establir si aquesta nova espècie, a la qual encara no hem donat nom, només viu a les aigües poc profundes del Mediterrani occidental o també es troba en aigües profundes dʼaltres conques, com per exemple al Mediterrani oriental o lʼoceà Atlàntic», ressalta Conxita Àvila. «En aquest sentit, pendents de poder recollir noves mostres dʼaquesta nova espècie dʼOsedax del Mediterrani per estudiar-ne els caràcters morfològics, les úniques diferències que hi hem pogut constatar respecte dʼaltres espècies són de tipus genètic», apunta Sergi Taboada.

Alimentació en simbiosi amb bacteris

Fins ara, només hi havia sis espècies descrites del gènere Osedax, tot i que se nʼha constatat lʼexistència de més de vint-i-cinc. Aquests cucs menjaossos descrits per primera vegada fa onze anys tenen característiques molt particulars. Els mascles són microscòpics (de lʼordre dʼunes 100-500 micres), i viuen dins dʼun tub que construeixen les femelles, on només exerceixen una funció reproductiva.

Les femelles, per la seva banda, presenten una simbiosi amb bacteris que els permet degradar la matèria orgànica retinguda als ossos. No tenen ni boca ni tracte digestiu, així que sʼalimenten directament mitjançant aquests bacteris. Dʼaquesta manera, aquests petits organismes (de pocs mil·límetres a pocs centímetres) ajuden a retornar a lʼecosistema la matèria orgànica que emmagatzemen els ossos.

A grans trets, les femelles presenten una part del cos que queda fora de lʼos, formada per un tronc i una part cefàlica dʼon surten els palps, que solen tenir un color rosat a causa de la presència de vasos sanguinis; aquests palps actuen com si fossin brànquies i és aquí on es produeix lʼintercanvi de gasos. Les arrels, on emmagatzemen els bacteris endosimbionts, es localitzen a la part interior de lʼos.

Referència de lʼarticle:

Taboada, S.; Riesgo, A.; Bas, M.; Arnedo, M. A.; Cristobo, J.; Rouse, G. W.; i Àvila, C. (2015). «Bone-eating worms spread: Insights into shallow-water Osedax (Annelida, Siboglinidae) from Antarctic, Subantarctic, and Mediterranean waters», PLOS ONE, novembre de 2015. DOI: 10.1371/journal.pone.140341