Descoberta una nova espècie bacteriana arran de lʼerupció del volcà submarí Tagoro, a lʼilla dʼEl Hierro

El volcà submarí Tagoro, format arran de l’erupció volcànica a l’illa canària d’El Hierro, entre finals del 2011 i inicis del 2012.
El volcà submarí Tagoro, format arran de l’erupció volcànica a l’illa canària d’El Hierro, entre finals del 2011 i inicis del 2012.
Recerca
(25/04/2017)

Un equip científic ha descobert una nova espècie microbiana —el bacteri Thiolava veneris— al volcà submarí Tagoro, que es va formar arran de lʼerupció volcànica a lʼilla canària dʼEl Hierro, entre finals del 2011 i inicis del 2012. La nova comunitat bacteriana, trobada a 130 metres de fondària, forma un extens tapís microbià de filaments —anomenats cabell de Venus— a prop del cim del Tagoro, segons una recerca publicada a la revista Nature, Ecology & Evolution que han liderat el catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca Consolidat (GRC) de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona, i Roberto Danovaro, de la Universitat Politècnica de la Marche (Itàlia).

El volcà submarí Tagoro, format arran de l’erupció volcànica a l’illa canària d’El Hierro, entre finals del 2011 i inicis del 2012.
El volcà submarí Tagoro, format arran de l’erupció volcànica a l’illa canària d’El Hierro, entre finals del 2011 i inicis del 2012.
Recerca
25/04/2017

Un equip científic ha descobert una nova espècie microbiana —el bacteri Thiolava veneris— al volcà submarí Tagoro, que es va formar arran de lʼerupció volcànica a lʼilla canària dʼEl Hierro, entre finals del 2011 i inicis del 2012. La nova comunitat bacteriana, trobada a 130 metres de fondària, forma un extens tapís microbià de filaments —anomenats cabell de Venus— a prop del cim del Tagoro, segons una recerca publicada a la revista Nature, Ecology & Evolution que han liderat el catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca Consolidat (GRC) de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona, i Roberto Danovaro, de la Universitat Politècnica de la Marche (Itàlia).

 

Aquesta és la primera espècie bacteriana desconeguda fins ara que es descobreix associada a lʼactivitat volcànica del Tagoro. També són autors de lʼarticle els experts Galderic Lastras, David Amblàs, Anna Sànchez-Vidal, Jaime Frigola, Antoni M. Calafat, Rut Pedrosa i Xavier Rayo, del GRC de Geociències Marines de la UB, i Jesús Rivera, de lʼInstitut Espanyol dʼOceanografia (IEO), entre dʼaltres.


Quan el vulcanisme submarí transforma els fons oceànics

La major part de lʼactivitat volcànica del nostre planeta té lloc en el medi oceànic. Lʼerupció submarina de lʼilla dʼEl Hierro, en concret, es va allargar durant 138 dies —de lʼoctubre del 2011 al març del 2012— i va remodelar una àrea de nou quilòmetres quadrats del fons marí. Aquest episodi de vulcanisme submarí va pertorbar de manera radical les condicions ambientals locals (més temperatura i acidesa de les aigües, reducció de lʼoxigen, major terbolesa i càrrega de material en suspensió, entre altres efectes).

«A escala local, aquest episodi va originar un nou con volcànic submarí i un pendent de dipòsits que sʼestén fins més de mil metres de profunditat. Lʼerupció es va iniciar a una profunditat de 363 m, i al final de lʼepisodi volcànic el mateix punt es trobava a 89 m de fondària, un fet que implica una taxa mitjana de creixement vertical diari de dos metres. Després, va tenir lloc un procés de desgasificació, amb manifestacions hidrotermals, un període que es pot considerar encara actiu, tot i que de manera difusa», detalla Miquel Canals, catedràtic del Departament de Dinàmica de la Terra i de lʼOceà de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona.

Lʼerupció del Tagoro, que va causar un greu impacte sobre la vida marina, va esperonar en paral·lel lʼactivitat bacteriana. Fins aleshores, les comunitats bacterianes lligades a lʼactivitat volcànica havien estat estudiades sobretot en els hàbitats de les fonts hidrotermals de les dorsals mediooceàniques. Aquests organismes extremòfils que viuen en aquests ambients oceànics adapten el seu metabolisme per obtenir nutrients i energia i sobreviure en condicions que són limitants per a altres éssers vius.

Thiolava veneris: un nou gènere i espècie de bacteri extremòfil

El bacteri Thiolava veneris representa un nou gènere i espècie de bacteri extremòfil, desconegut fins ara per la comunitat científica. Segons les imatges dʼun vehicle submarí no tripulat dirigit per control remot (ROV), el nou hàbitat bacterià cobreix prop de dos mil metres quadrats del volcà Tagoro —entre 129 i 132 metres de fondària—, i constitueix un dens tapís format per unes estructures filamentoses ben vistoses (tricomes bacterians o cabell de Venus).

Les anàlisis filogenòmiques revelen que aquest nou procariota dels fons oceànics és filogenèticament pròxim a altres bacteris marins  —en concret, al gènere Thioploca, dins la classe dels gammaproteobacteris—, que mostren una gran plasticitat metabòlica per adaptar-se a ambients extrems dels fons oceànics.

«El consorci bacterià del nou volcà presenta un conjunt de característiques diferencials en comparació amb altres formacions bacterianes», apunta Canals. «Cap dels fragments genòmics identificats conté gens associats amb la fotosíntesi, per la qual cosa aquest procés queda exclòs del metabolisme dels filaments microbians. Tot i així, el bacteri té una notable plasticitat metabòlica per desenvolupar-se en ambients volcànics submarins relativament poc profunds. Ecològicament, representa un estadi inicial del procés de reinstauració de comunitats biològiques cada cop més complexes en els hàbitats submarins devastats per catàstrofes naturals, com el cas del Tagoro a les Canàries», conclou.

«Ara bé, aquesta nova espècie es troba molt lluny geogràficament dʼaltres centres dʼactivitat volcànica (per exemple, la dorsal medioatlàntica), un fet que planteja interrogants sobre la seva procedència», subratlla Canals.


Volcà Tagoro: un laboratori natural per a la biologia i les ciències de la Terra

Dʼençà que es va iniciar lʼerupció submarina del Tagoro lʼoctubre del 2011, lʼequip del GRC de Geociències Marines de la UB ha impulsat diversos estudis científics que han revelat aspectes inèdits sobre lʼorigen i lʼevolució de les illes volcàniques. Tant aquest episodi volcànic, estudiat i monitoritzat pels equips investigadors a temps real, com la seva evolució posterior, fan del Tagoro un excel·lent laboratori natural per estudiar el fenomen del vulcanisme submarí.

«Mentre lʼerupció era activa, el seguiment de lʼevolució morfològica del nou volcà va mostrar la complexitat dʼaquesta mena dʼepisodis, amb fases de creixement ràpid, altres de més lentes, i col·lapses parcials del nou edifici i les àrees properes, entre dʼaltres. Des del punt de vista biològic, el procés de recolonització que està en marxa representa també una oportunitat extraordinària dʼestudi per a la ciència», assegura Canals.