Descobert un nou mecanisme responsable de la migranya

Els experts Alba Andrés-Bilbé i Xavier Gasull, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro) i del Grup de Recerca en Neurofisiologia de l’IDIBAPS.
Els experts Alba Andrés-Bilbé i Xavier Gasull, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro) i del Grup de Recerca en Neurofisiologia de l’IDIBAPS.
Recerca
(28/03/2019)

Una mutació en el gen que codifica per al canal iònic TRESK —implicat en el control de l'excitabilitat de les neurones— provoca una disfunció d'unes proteïnes que augmenten lʼactivitat neuronal i indueixen el dolor migranyós.

Aquesta és la conclusió principal dʼun nou treball publicat a la revista Neuron en el qual participen els experts Xavier Gasull i Alba Andrés-Bilbé, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, de lʼInstitut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro) i del Grup de Recerca en Neurofisiologia de lʼIDIBAPS.

Els experts Alba Andrés-Bilbé i Xavier Gasull, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro) i del Grup de Recerca en Neurofisiologia de l’IDIBAPS.
Els experts Alba Andrés-Bilbé i Xavier Gasull, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro) i del Grup de Recerca en Neurofisiologia de l’IDIBAPS.
Recerca
28/03/2019

Una mutació en el gen que codifica per al canal iònic TRESK —implicat en el control de l'excitabilitat de les neurones— provoca una disfunció d'unes proteïnes que augmenten lʼactivitat neuronal i indueixen el dolor migranyós.

Aquesta és la conclusió principal dʼun nou treball publicat a la revista Neuron en el qual participen els experts Xavier Gasull i Alba Andrés-Bilbé, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, de lʼInstitut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro) i del Grup de Recerca en Neurofisiologia de lʼIDIBAPS.

 

La migranya, un dels trastorns neurològics més comuns

La migranya és un trastorn neurològic que afecta el 15 % de la població i té una base genètica, ambiental i hormonal. Aquesta patologia causa episodis recurrents i severs de mal de cap, i en alguns casos, també nàusees, vòmits i fotofòbia. Un 80 % dels casos es consideren migranya sense aura, i el 20 % restant són episodis en què el mal de cap està precedit per símptomes neurològics transitoris que solen ser visuals (migranya amb aura).

 

Tot i l'elevada prevalença d'aquest tipus de cefalea, «encara es desconeixen la majoria de les causes genètiques i dels mecanismes fisiopatològics que hi estan implicats, fet que dificulta trobar-hi tractaments eficaços», assenyala Xavier Gasull.

 

Canals iònics: el control de lʼexcitabilitat neuronal

Els episodis de migranya estan relacionats amb una major excitabilitat elèctrica de les neurones sensorials. Lʼactivitat elèctrica està controlada per unes proteïnes —els canals iònics— que sʼencarreguen de facilitar o inhibir lʼactivació de les neurones. Lʼestudi, en concret, se centra en els canals iònics TRESK i TREK, que es troben a les neurones sensorials i frenen l'activació neuronal excessiva.

 

Segons les conclusions, una mutació en el gen que codifica per al canal iònic TRESK dona lloc a una proteïna disfuncional, que altera la capacitat del canal per reduir lʼactivitat elèctrica. En paral·lel, aquesta mutació també genera una altra proteïna alterada que afecta la funció fisiològica d'altres canals iònics com ara el TREK1. La descoberta dʼun mecanisme pel qual una mutació és capaç de generar dues proteïnes disfuncionals —un procés potser compartit amb altres patologies genètiques— també obre noves perspectives que caldrà explorar en el futur.  


«Paradoxalment, fins ara s'havien descrit altres mutacions que també eliminaven la proteïna TRESK, però que no provocaven migranya. En el nou estudi comprovem que és necessària la combinació dels dos factors perquè augmenti lʼactivació elèctrica de les neurones sensorials, fet que provoca el dolor característic de la migranya», apunta Xavier Gasull.


El treball, coordinat per lʼinvestigador Guillaume Sandoz, de la Universitat de Niça i del Centre Nacional de Recerca Científica de França (CNRS), obrirà noves vies per dissenyar futures estratègies terapèutiques contra la migranya, i és un avenç molt significatiu per conèixer amb detall els mecanismes que causen els episodis de migranya amb aura, força desconeguts fins a lʼactualitat.