Quin va ser l’impacte de la covid en les persones amb discapacitat intel·lectual a les residències catalanes?

D'esquerra a dreta, Núria Terribas, directora de la Fundació Víctor Grífols; el rector de la UB, Joan Guàrdia, i Montserrat Puig , vicerectora d’Igualtat i Gènere.
D'esquerra a dreta, Núria Terribas, directora de la Fundació Víctor Grífols; el rector de la UB, Joan Guàrdia, i Montserrat Puig , vicerectora d’Igualtat i Gènere.
Notícia | Recerca | Divulgació
(25/04/2023)
Avui s’han presentat els resultats d’un estudi que ha analitzat quin va ser l’impacte emocional i sanitari de la covid en les persones amb discapacitat intel·lectual que s’allotjaven en residències a Catalunya. Els resultats de la recerca, duta a terme per un equip de la Universitat de Barcelona i liderada per la professora del Departament d’Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil i vicerectora d’Igualtat i Gènere, Montserrat Puig, indiquen que els protocols dissenyats als centres residencials per fer front a la malaltia no van tenir en compte aquesta tipologia de pacients. La recerca ha estat finançada gràcies a una beca d’investigació sobre bioètica de la Fundació Víctor Grífols i Lucas.
D'esquerra a dreta, Núria Terribas, directora de la Fundació Víctor Grífols; el rector de la UB, Joan Guàrdia, i Montserrat Puig , vicerectora d’Igualtat i Gènere.
D'esquerra a dreta, Núria Terribas, directora de la Fundació Víctor Grífols; el rector de la UB, Joan Guàrdia, i Montserrat Puig , vicerectora d’Igualtat i Gènere.
Notícia | Recerca | Divulgació
25/04/2023
Avui s’han presentat els resultats d’un estudi que ha analitzat quin va ser l’impacte emocional i sanitari de la covid en les persones amb discapacitat intel·lectual que s’allotjaven en residències a Catalunya. Els resultats de la recerca, duta a terme per un equip de la Universitat de Barcelona i liderada per la professora del Departament d’Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil i vicerectora d’Igualtat i Gènere, Montserrat Puig, indiquen que els protocols dissenyats als centres residencials per fer front a la malaltia no van tenir en compte aquesta tipologia de pacients. La recerca ha estat finançada gràcies a una beca d’investigació sobre bioètica de la Fundació Víctor Grífols i Lucas.
Una altra de les conclusions de l’estudi apunta que els professionals de les residències temien que les persones amb discapacitat intel·lectual emmalaltissin a causa de la covid i que els amoïnaven les conseqüències de l’aïllament. D’altra banda, la recerca explica que la decisió sobre on viure la pandèmia —a la llar dels familiars o als centres— va dependre de les condicions de la llar, de l’edat dels familiars i del comportament de les persones amb discapacitat intel·lectual, més que no pas de la voluntat de les famílies. Pel que fa a les famílies que van deixar els familiars amb discapacitat a les residències, manifesten que ho van fer perquè consideraven que els centres eren llocs segurs. Els seus professionals, però, vivien amb angoixa la responsabilitat que representava ser les úniques persones que sortien dels centres i, per tant, una porta perquè el virus hi entrés.
​​​​​​​
Les conclusions d’aquest estudi, elaborat amb una mostra de 14 familiars i 12 professionals de centres de totes les demarcacions de Catalunya, s’han presentat en un acte en què han participat el rector de la UB, Joan Guàrdia, i la directora de la Fundació Grífols, Núria Terribas.

La jornada s’ha tancat amb una taula rodona amb participació de les professores Pilar Díaz, Marina Romeo i Montserrat Roca.