Un estudi en 1,4 milions de dones amplia el coneixement sobre la complexitat biològica de l’endometriosi
L’endometriosi, una malaltia inflamatòria crònica que afecta aproximadament una de cada deu dones en edat reproductiva —prop de 190 milions a tot el món— continua sent poc compresa des d’una perspectiva biològica, i això ha dificultat tant el diagnòstic precís com el desenvolupament de tractaments eficaços. Ara, un estudi internacional publicat a la revista Nature Genetics aporta noves dades per comprendre millor la base genètica i els mecanismes implicats en aquesta patologia.
L’endometriosi, una malaltia inflamatòria crònica que afecta aproximadament una de cada deu dones en edat reproductiva —prop de 190 milions a tot el món— continua sent poc compresa des d’una perspectiva biològica, i això ha dificultat tant el diagnòstic precís com el desenvolupament de tractaments eficaços. Ara, un estudi internacional publicat a la revista Nature Genetics aporta noves dades per comprendre millor la base genètica i els mecanismes implicats en aquesta patologia.
El treball, que analitza informació genètica de prop d’1,4 milions de dones —incloent-hi més de cent mil casos d’endometriosi— constitueix l’estudi més gran fet fins ara sobre aquesta malaltia. Lideren la recerca experts de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i la Universitat de Yale (Estats Units), entre altres centres d’Europa i dels Estats Units. Els resultats han identificat 80 regions del genoma associades al risc de desenvolupar endometriosi, 37 de les quals no s’havien descrit prèviament, fet que representa un avenç significatiu en la comprensió de la seva arquitectura genètica.
En aquest treball internacional, destaca la participació dels experts Bru Cormand, Marina Mitjans i Selena Aranda, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i les àrees de Salut Mental (CIBERSAM) i Malalties Rares (CIBERER) del CIBER.
«Quan estudiem una malaltia, necessitem entendre’n la base biològica. Si no sabem què està passant a escala molecular, és molt difícil desenvolupar tractaments eficaços o millorar el diagnòstic», explica Dora Koller, autora principal de l’article, i membre del Grup de Recerca en Salut Perinatal i de la Dona de l’IR Sant Pau i del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB. «La recerca bàsica en endometriosi ha arribat més tard que en altres àmbits, cosa que ha limitat la comprensió de la malaltia durant anys».
El catedràtic Bru Cormand detalla: «Aquest estudi amplia de manera substancial el mapa genètic de l’endometriosi i ens permet identificar noves regions del genoma implicades en el risc de desenvolupar la malaltia. Aquests resultats són importants perquè ajuden a entendre millor quins mecanismes biològics hi ha al darrere d’una patologia molt complexa i encara poc coneguda».
«Aquesta recerca aprofita una col·laboració multidisciplinària per millorar l’atenció a l’endometriosi. Ens dediquem a traduir els nostres resultats en solucions aplicables per a les dones de tot el món», afirma Renato Polimanti, autor sènior i professor associat de Psiquiatria a l’Escola de Medicina de Yale.
Un enfocament integrador per entendre la malaltia
L’equip no es va limitar a identificar associacions estadístiques pròpies dels estudis de genoma complet, sinó que van integrar dades genètiques amb múltiples capes d’informació funcional per comprendre com aquestes variants influeixen en l’expressió de gens i proteïnes, així com en processos epigenètics. Aquest enfocament ha permès anar més enllà de la simple identificació del risc genètic i connectar aquestes associacions amb processos biològics reals, de manera que aporta una visió més completa i mecanística de la fisiopatologia de l’endometriosi.
La malaltia no respon a un únic mecanisme, sinó a la interacció de múltiples processos biològics que actuen simultàniament i que contribueixen tant al seu inici com a la seva progressió. «El que veiem és que probablement no hi ha una única causa, sinó moltes vies possibles que poden contribuir a la malaltia, i aquestes probablement varien entre dones», assenyala Koller. «Aquesta troballa reforça la idea que l’endometriosi s’ha d’entendre com una malaltia complexa i sistèmica en què intervenen múltiples mecanismes biològics interrelacionats», continua.
Una malaltia heterogènia amb subtipus poc definits
La complexitat biològica es reflecteix en l’àmplia variabilitat clínica de la malaltia. Algunes dones gairebé no presenten símptomes, mentre que d’altres experimenten dolor intens i incapacitant o problemes d’infertilitat que afecten significativament la seva qualitat de vida.
En la pràctica clínica, la classificació actual es basa principalment en criteris quirúrgics o en la localització de les lesions, la qual cosa és limitada, ja que no explica adequadament les diferències en els símptomes, l’evolució o la resposta al tractament. Aquesta manca d’eines diagnòstiques més precises també contribueix que el diagnòstic de la malaltia sovint es retardi una mitjana d’entre set i deu anys, fins i tot en dones amb símptomes evidents.
Per tant, canviar l’enfocament no només milloraria la comprensió de la malaltia, sinó que també permetria adaptar el diagnòstic i el tractament a les característiques específiques de cada pacient, un pas clau cap a una medicina més personalitzada.
El paper combinat de la genètica i els factors ambientals
Segons el treball, la predisposició genètica per si sola no explica el desenvolupament de la malaltia. Els resultats suggereixen que la interacció entre genètica, factors ambientals i mecanismes epigenètics no és determinista. Elements com ara la dieta, l’exposició a determinats compostos químics i molts altres factors poden modular-ne el desenvolupament i la progressió.
Tal com comenten Marina Mitjans, investigadora Ramón y Cajal, i Selena Aranda, «els resultats mostren que l’endometriosi no es pot explicar només per la predisposició genètica; la interacció entre factors genètics, ambientals i epigenètics és clau per entendre per què la malaltia apareix i evoluciona de manera diferent en cada dona».
A més, l’anàlisi del risc poligènic combinat amb informació clínica aporta un resultat especialment rellevant: en alguns casos, els símptomes i les comorbiditats poden tenir un paper més determinant que la mateixa genètica en la identificació de la malaltia. Aquesta troballa qüestiona la idea que el risc genètic sigui sempre l’indicador principal i reforça la importància d’una avaluació clínica integral.
Noves oportunitats per al diagnòstic i el tractament personalitzat
L’estudi també identifica possibles noves opcions terapèutiques mitjançant la reutilització de fàrmacs existents, una estratègia que permet accelerar l’aplicació de tractaments nous per a l’endometriosi a partir de medicaments amb perfils de seguretat ja coneguts. Entre aquests fàrmacs n’hi ha d’utilitzats en oncologia i d’altres com ara la nortriptilina, que podria tenir un efecte dual: actuar sobre el dolor crònic i també sobre la depressió, dues condicions sovint associades a la malaltia.
Article de referència:
Koller, Dora et al. «Multi-ancestry genome-wide association and integrated multi-omics analyses of endometriosis and its clinical manifestations». Nature Genetics, abril de 2026. DOI: 10.1038/s41588-026-02582-2.
Galeria multimèdia
Dora Koller, autora principal de l’article, i membre del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB i del Grup de Recerca en Salut Perinatal i de la Dona de l’IR Sant Pau.
