Cinc anys dʼaccions del Programa MIF: balanç i propostes de futur
LʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona va acollir, el dimarts 16 dʼoctubre, lʼacte de presentació de les conclusions dels cinc anys dʼaccions vinculades al Programa de millora i innovació en la formació inicial de mestres (MIF), impulsat per la Generalitat de Catalunya i les universitats catalanes que tenen ensenyaments en aquest àmbit. Lʼacte també va servir per homenatjar la figura del pedagog Xavier Melgarejo, destacat especialista en el model educatiu finlandès i membre de la comissió tècnica del MIF des dels seus inicis, traspassat a principis del 2017.
El balanç de les accions dutes a terme des de lʼinici del Programa MIF, ara fa cinc anys, i les propostes dʼaccions estratègiques que cal desenvolupar a partir dʼara, van centrar la primera part de lʼacte, en què va intervenir Miquel Martínez, catedràtic de la Universitat de Barcelona i coordinador del Programa MIF. Just abans havia tingut lloc un seminari debat amb els participants en lʼelaboració del document dʼaccions estratègiques, que van presentar els professors Jaume Ametller, Francesc Codina i Enric Prats, professors de la UdG, la UVic-UCC i la UB respectivament. Van intervenir en el debat Jacint Bassó (Col·legi de Doctors i Llicenciats), Jaume Carbonell (El Diari de lʼEducació), Enric Roca (UAB) i Montserrat Ros (CCOO), moderats per Xavier Besalú, professor de la UdG i director de la revista Perspectiva Escolar.
També van assistir a lʼacte el director general dʼUniversitats, Josep Pallarès, i per part del Departament dʼEnsenyament, el director general de Professorat i Personal de Centres Públics, Ignasi Garcia Plata, i la directora general dʼEducació Infantil i Primària, Mar Camacho.
LʼAula Magna de lʼEdifici Històric de la Universitat de Barcelona va acollir, el dimarts 16 dʼoctubre, lʼacte de presentació de les conclusions dels cinc anys dʼaccions vinculades al Programa de millora i innovació en la formació inicial de mestres (MIF), impulsat per la Generalitat de Catalunya i les universitats catalanes que tenen ensenyaments en aquest àmbit. Lʼacte també va servir per homenatjar la figura del pedagog Xavier Melgarejo, destacat especialista en el model educatiu finlandès i membre de la comissió tècnica del MIF des dels seus inicis, traspassat a principis del 2017.
El balanç de les accions dutes a terme des de lʼinici del Programa MIF, ara fa cinc anys, i les propostes dʼaccions estratègiques que cal desenvolupar a partir dʼara, van centrar la primera part de lʼacte, en què va intervenir Miquel Martínez, catedràtic de la Universitat de Barcelona i coordinador del Programa MIF. Just abans havia tingut lloc un seminari debat amb els participants en lʼelaboració del document dʼaccions estratègiques, que van presentar els professors Jaume Ametller, Francesc Codina i Enric Prats, professors de la UdG, la UVic-UCC i la UB respectivament. Van intervenir en el debat Jacint Bassó (Col·legi de Doctors i Llicenciats), Jaume Carbonell (El Diari de lʼEducació), Enric Roca (UAB) i Montserrat Ros (CCOO), moderats per Xavier Besalú, professor de la UdG i director de la revista Perspectiva Escolar.
També van assistir a lʼacte el director general dʼUniversitats, Josep Pallarès, i per part del Departament dʼEnsenyament, el director general de Professorat i Personal de Centres Públics, Ignasi Garcia Plata, i la directora general dʼEducació Infantil i Primària, Mar Camacho.
Balanç i propostes de futur
El novembre del 2013, la Generalitat de Catalunya i les universitats catalanes que formen mestres van posar en marxa el Programa de millora i innovació en la formació de mestres (MIF), que tindria una vigència de cinc anys i que es proposava com a objectius millorar la formació inicial dels mestres, equilibrar lʼoferta i la demanda de professionals dʼaquest àmbit, posar en marxa una doble titulació dʼEducació Infantil i Educació Primària, facilitar la mobilitat internacional dʼestudiants i de professorat per fomentar la innovació i el coneixement dʼaltres experiències i models formatius, i promoure lʼanàlisi i el debat sobre la formació de mestres a partir de la valoració del model vigent i les tendències internacionals i sobre lʼaccés dels futurs professionals de lʼeducació.
En aquests cinc anys, el MIF ha assolit bona part dels seus objectius. Entre altres iniciatives, ha posat en marxa la doble titulació dʼEducació Infantil i Primària; ha implementat la prova dʼaptitud personal (PAP) per als aspirants als estudis (un examen escrit que avalua les competències comunicatives i de raonament crític i les competències logicomatemàtiques bàsiques); ha establert grups de treball de millora en temes clau en la formació de mestres com ara lʼanglès, la competència digital, el gènere, o el seguiment acadèmic, i ha convocat tres edicions dʼajuts per a la mobilitat internacional de professorat i estudiants.
També ha coordinat accions, en col·laboració amb el Departament dʼEnsenyament, per ajustar lʼaccés a la funció docent, com ara la definició de perfils professionals per part del Departament dʼEnsenyament o la proposta de mencions formatives, per part de les universitats.
«Les accions que sʼhan dut a terme durant aquests cinc anys —explica el coordinador del programa, Miquel Martínez— han permès millorar el perfil acadèmic dels estudiants de nou accés als estudis de mestre, posar en marxa al voltant de 80 projectes de recerca sobre el model formatiu (ARMIF), i facilitar 41 estades de professorat a lʼestranger i la mobilitat internacional de 146 estudiants dels darrers cursos dʼaquests estudis. A més, han fet possible lʼelaboració de diversos documents, com el que porta per títol Reflexions i propostes per a la formació inicial per a la docència, o el document dʼaccions estratègiques, que planteja les accions prioritàries a lʼAdministració i les universitats.
Miquel Martínez va presentar el primer document com un horitzó de futur, i el segon com un pla estratègic, i va afirmar que «aquestes propostes no comporten canvis per demà mateix». En aquest sentit, el document recull aspectes com lʼestructura de les titulacions, la creació de diferents perfils de professorat universitari per garantir un model formatiu amb un lligam més estret entre teoria i pràctica als centres educatius i les aules, la millora de les condicions laborals dels docents a les facultats per afavorir el treball en equips docents estables, o la identificació de centres de referència per a la formació en pràctiques i lʼaccés a la funció docent. Segons Martínez, «no es tracta dʼuna proposta de canvi de pla dʼestudis ni de la durada dels ensenyaments que afecti els estudiants dʼavui, sinó que es tracta de fer propostes per a un canvi de cultura al voltant de la formació dels futurs docents».
Per als pròxims anys -afegeix M.Martínez- el programa persegueix que el compromís de lʼAadministració -ensenyament i universitats- i de les universitats que formen mestres, present al documents, es transformi en accions que facin possible el canvi cap eal model formatiu que es proposat. I, eEn concret, que sʼintegriar els resultats de les recerques i les recomanacions dels grups de treball en plans institucionals de millora i innovació a les facultats; que es doti dotar les facultats dʼeducació de les condicions docents que facilitin el treball en equips docents del seu professorat, i que sʼassoleixi ; i assolir millors nivells de qualitat en els aprenentatges dels estudiants i en lʼavaluació de les pràctiques i el pràcticum. I també, que sʼidentifiquin centres formadors de pràctiques de referència que facilitin experiències pilot, com ara els instituts -escola, per avançar cap al model dʼeducació bàsica, tot integrant projectes dʼinnovació i acollida de nousrecent graduats.
Reconeixement a Xavier Melgarejo, màxim expert en el sistema educatiu finlandès
Pekka Tukonen, professor i director de lʼescola Saunakallio de Finlàndia i amic personal de Xavier Melgarejo, i Miquel Martínez, en representació del conjunt dʼuniversitats i del Programa MIF, van intervenir en lʼacte de reconeixement al professor mort lʼany passat. En acabar les intervencions, es va lliurar a la família una escultura de bronze de lʼescultor Ángel Camino com a mostra de sentiment, record i agraïment a la tasca de Melgarejo. Van acompanyar la família Irene Rigau i Meritxell Ruiz, que van ser conselleres dʼEnsenyament i que van treballar amb Xavier Melgarejo en les accions del MIF.
El psicòleg i pedagog Xavier Melgarejo ha estat reconegut com el màxim expert al país en el sistema educatiu finlandès. Per Melgarejo la clau de lʼèxit del sistema finlandès se situa en tres factors: el valor de la lectura, lʼestima als infants i la preparació del professorat, així com la responsabilitat de lʼeducació en tres engranatges: família, escola i societat.
Professor i orientador psicopedagògic i director dʼescola, va ser pioner en metodologies per prevenir el consum de drogues a l'ESO. Preocupat per contribuir a millorar l'educació, durant els anys en què va ser el director del Col·legi Claret de Barcelona va aconseguir reduir el fracàs escolar del centre del 20 a l'1 %.
Va ser president de la Comissió d'Ordenació del Sistema Educatiu del Consell Escolar de Catalunya i va formar part Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya com a professional expert, càrrecs que el van portar a impartir conferències en congressos, seminaris i universitats, i a comparèixer al Congrés dels Diputats i al Senat per parlar dʼeducació.
Per la seva trajectòria professional va ser condecorat cavaller de la Rosa Blanca de Finlàndia i va rebre el Premi Blanquerna Educació i, a títol pòstum, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. És autor de Gracias, Finlandia; Davant l'adversitat, amor i llibertat, i Transformar la adversidad.