Cimera internacional sobre les noves fronteres en la investigació dels grans fons marins
Esculls de coral en els fons marins del Mar Roig (fotografia: Jessie Kneeland, Woods Hole Oceanographic Institution)
(12/03/2012)
Els grans fons oceànics acullen lʼecosistema més gran —i també el més desconegut— de tot el planeta. Són indrets remots, potencialment rics en recursos, i amb una topografia particular, amb canyons submarins encara inexplorats, dorsals oceàniques que sʼaixequen per damunt de les grans planes abissals i xemeneies hidrotermals que nodreixen exòtiques comunitats dʼéssers vius a milers de metres per sota del nivell del mar.
Avançar en els futurs horitzons de la recerca de les grans profunditats marines és lʼobjectiu de la conferència internacional Deep-Sea and Sub-Seafloor Frontiers (DS3F), que tindrà lloc de lʼ11 al 14 de març a lʼHotel Melià de Sitges, sota la coordinació de Miquel Canals, catedràtic del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, i cap del GRC Geociències Marines de la UB.
Esculls de coral en els fons marins del Mar Roig (fotografia: Jessie Kneeland, Woods Hole Oceanographic Institution)
12/03/2012
Els grans fons oceànics acullen lʼecosistema més gran —i també el més desconegut— de tot el planeta. Són indrets remots, potencialment rics en recursos, i amb una topografia particular, amb canyons submarins encara inexplorats, dorsals oceàniques que sʼaixequen per damunt de les grans planes abissals i xemeneies hidrotermals que nodreixen exòtiques comunitats dʼéssers vius a milers de metres per sota del nivell del mar.
Avançar en els futurs horitzons de la recerca de les grans profunditats marines és lʼobjectiu de la conferència internacional Deep-Sea and Sub-Seafloor Frontiers (DS3F), que tindrà lloc de lʼ11 al 14 de març a lʼHotel Melià de Sitges, sota la coordinació de Miquel Canals, catedràtic del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, i cap del GRC Geociències Marines de la UB.
Les regions més inexplorades del planeta
«Es coneix molt millor el relleu del planeta Mart que el de les grans fondalades marines de la Terra», explica el catedràtic Miquel Canals, cap del comitè científic organitzador de la conferència DS3F. «En el cas del fons del mar —continua— lʼús creixent que en fa la nostra societat, incloent-hi lʼexplotació dels recursos minerals i energètics, planteja uns reptes que la humanitat afronta per primer cop a la història».
La cimera internacional aplegarà uns 250 experts dʼarreu del món, i posarà lʼaccent en lʼinterès excepcional que presenta lʼestudi dels grans fons oceànics des de la perspectiva de la frontera entre coneixements. «Precisament, a les fronteres entre diverses disciplines de recerca és més probable que es generin les sinergies que portin als avenços més rellevants i més interessants per als investigadors i la societat en general», subratlla Miquel Canals.
Canvi global: un llarg braç que arriba a lʼoceà profund
En lʼoceà profund, cada cop és mes evident la petjada mediambiental dʼun entorn marcat pel canvi global, el qual comporta un seguit de modificacions de conseqüències incertes, sovint gens positives, per a tots els sistemes naturals del planeta. En la conferència es presentaran els resultats més recents en diversos àmbits dʼestudi, per exemple, sobre la transferència de matèria i energia de lʼatmosfera a les fondalades marines, on també arriba lʼimpacte del llarg braç del canvi climàtic; els ecosistemes biològics dels oceans profunds, incloent-hi els del subsòl marí, i el registre paleoclimàtic en sediments marins profunds, que és clau per conèixer lʼevolució natural del planeta i dels seus oceans durant els darrers milers dʼanys.
Allaus submarines a milers de metres de fondària
Terratrèmols, tsunamis, esllavissaments i erupcions volcàniques són fenòmens lligats a lʼactivitat geològica dels fons marins. Però, són cada cop més freqüents aquests episodis naturals? Els experts parlaran, entre dʼaltres, dels riscos geològics i de lʼestabilitat dels fons marins a partir de la recerca sobre els hidrats de gas, grans reservoris energètics potencials del subsòl marí que es veuen com una alternativa a altres combustibles fòssils. Alguns investigadors postulen que els hidrats de gas, dʼalta capacitat energètica, es podrien alliberar de manera violenta per lʼaugment de temperatura dels oceans, cosa que trencaria lʼestabilitat dels fons marins a milers de metres de fondària. En la conferència també es tractarà de lʼexploració i explotació dels recursos geològics marins (mineria marina profunda) i del cost mediambiental de les activitats de geoenginyeria a lʼoceà profund, un tema dʼinterès en lʼagenda política i geoestratègica de molts països.
Cal destacar, entre dʼaltres, la participació dels experts John Ludden, del British Geological Survey (Regne Unit), amb la ponència «Scientific research drilling in Europe: Quo Vadis»; Yves Fouquet, de lʼInstitut Francès de Recerca per a lʼExplotació del Mar (IFREMER, França), que parlarà de «Mineral resources of the deep sea: Strategic resources for the future», i Charles Paull, del Monterey Bay Aquarium Research Institute (Estats Units), que abordarà la temàtica dels hidrats de gas amb la xerrada «Distinctive geomorphology of gas venting and near seafloor gas hydrate-bearing sites». Durant el congrés, també està previst perfilar les bases dʼun futur llibre blanc per a la Comissió Europea sobre recerca marina en àrees profundes.
Per a més informació, podeu consultar lʼenllaç.