La XII Jornada Ambiental mostra el camí cap a una Catalunya resilient enfront de les sequeres persistents
Notícia
|
Divulgació
|
Sostenibilitat
(28/05/2024)
Mitigar l’escassedat d’aigua i adaptar-s’hi ha estat al centre de la XII Jornada Ambiental, que ha tingut lloc aquest dilluns, 27 de maig, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Organitzada per aquesta institució i per Família Torres amb el títol «Un present amb menys aigua, què hem de fer per adaptar-nos-hi?», ha reunit especialistes, activistes i polítics que han debatut sobre la crisi hídrica i com podem gestionar-la per assegurar un futur millor.
Notícia
|
Divulgació
|
Sostenibilitat
28/05/2024
Mitigar l’escassedat d’aigua i adaptar-s’hi ha estat al centre de la XII Jornada Ambiental, que ha tingut lloc aquest dilluns, 27 de maig, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Organitzada per aquesta institució i per Família Torres amb el títol «Un present amb menys aigua, què hem de fer per adaptar-nos-hi?», ha reunit especialistes, activistes i polítics que han debatut sobre la crisi hídrica i com podem gestionar-la per assegurar un futur millor.
En la inauguració, la secretària d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Anna Barnadas, ha explicat que som «en el moment de sequera més llarg i intens» de la història i que això està relacionat directament amb el canvi climàtic. Tot i la gravetat de la situació, «encara som a temps de redreçar moltes dinàmiques», ha sentenciat, i ha apuntat que cal una reducció dràstica del consum i augmentar l’eficiència en l’ús d’aquest recurs. És un missatge que ha reiterat la conductora de l’acte i meteoròloga de TV3 Gemma Puig, que ha dit que cal ser «més sostenibles» i «més eficients» per reduir l’impacte de les sequeres i que cal continuar treballant, perquè en el futur la situació no millorarà.
Miguel A. Torres, president de Família Torres, ha recordat que la sequera és conseqüència dels «cent milions de barrils de petroli» que consumim cada dia. Al Penedès es va perdre aproximadament un 50 % de la producció de raïm a causa de la sequera, una situació «molt greu» que, a més, no és excepcional. «Podem viure sense petroli», ha reblat Torres, que ha recordat que es poden fer «passes importants» a títol individual, canviant l’estil de vida, utilitzant el cotxe elèctric o reduint el consum de carn vermella, per exemple. El vicerector adjunt al rector de la UB, Ernest Abadal, ha tancat la inauguració posant en valor la Jornada Ambiental tant per les dotze edicions que se n’han fet com per les temàtiques que s’hi han abordat. «Aquesta és una jornada que vol canviar coses», ha conclòs.
Un problema mundial que s’aborda a molts nivells
Elena Domene, doctora en Ciències Ambientals, ha aportat una mirada global sobre el problema. El canvi dels patrons arreu del planeta fa que la meitat d’infants del món ja estiguin exposats a un estrès hídric alt. L’economia també és important: la distribució desigual de l’escassetat duu a mesures més costoses d’obtenció d’aigua i això dificulta als més vulnerables que puguin pagar-la. Això també passa al nord global, on les sequeres poden complicar l’accés a l’aigua a persones que la tenien garantida.
A Catalunya, els darrers tres anys ha plogut la meitat i la temperatura ha estat 1 ºC superior a la mitjana del darrer segle, ha recordat el director d’abastament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Jordi Molist. Aquesta situació ha obligat a establir restriccions i les darreres pluges no ho han resolt. Molist ha recordat que les sequeres de principis dels 2000 van promoure «canvis estructurals», com una reducció del consum domèstic o la implementació de la dessalinització, que han evitat que ara s’arribés a «una situació de buidament total dels embassaments» i han fet decidir que es dupliqués la capacitat dessalinitzadora. En aquest sentit, ara s’ha produït un efecte semblant amb l’aigua regenerada: se n’ha acceptat l’ús, que ha alentit la caiguda de les reserves, i també se’n vol augmentar la importància.
Miguel A. Torres, president de Família Torres, ha recordat que la sequera és conseqüència dels «cent milions de barrils de petroli» que consumim cada dia. Al Penedès es va perdre aproximadament un 50 % de la producció de raïm a causa de la sequera, una situació «molt greu» que, a més, no és excepcional. «Podem viure sense petroli», ha reblat Torres, que ha recordat que es poden fer «passes importants» a títol individual, canviant l’estil de vida, utilitzant el cotxe elèctric o reduint el consum de carn vermella, per exemple. El vicerector adjunt al rector de la UB, Ernest Abadal, ha tancat la inauguració posant en valor la Jornada Ambiental tant per les dotze edicions que se n’han fet com per les temàtiques que s’hi han abordat. «Aquesta és una jornada que vol canviar coses», ha conclòs.
Un problema mundial que s’aborda a molts nivells
Elena Domene, doctora en Ciències Ambientals, ha aportat una mirada global sobre el problema. El canvi dels patrons arreu del planeta fa que la meitat d’infants del món ja estiguin exposats a un estrès hídric alt. L’economia també és important: la distribució desigual de l’escassetat duu a mesures més costoses d’obtenció d’aigua i això dificulta als més vulnerables que puguin pagar-la. Això també passa al nord global, on les sequeres poden complicar l’accés a l’aigua a persones que la tenien garantida.
A Catalunya, els darrers tres anys ha plogut la meitat i la temperatura ha estat 1 ºC superior a la mitjana del darrer segle, ha recordat el director d’abastament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Jordi Molist. Aquesta situació ha obligat a establir restriccions i les darreres pluges no ho han resolt. Molist ha recordat que les sequeres de principis dels 2000 van promoure «canvis estructurals», com una reducció del consum domèstic o la implementació de la dessalinització, que han evitat que ara s’arribés a «una situació de buidament total dels embassaments» i han fet decidir que es dupliqués la capacitat dessalinitzadora. En aquest sentit, ara s’ha produït un efecte semblant amb l’aigua regenerada: se n’ha acceptat l’ús, que ha alentit la caiguda de les reserves, i també se’n vol augmentar la importància.
Organitzada per la UB i el celler Família Torres, ha reunit una dotzena d’experts que han explicat la situació i proposat estratègies de mitigació i adaptació.
Un altre element clau, ha remarcat Molist, és l’eficiència en la distribució. També han incidit en aquest aspecte tant Elisenda Realp, de l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, com Braulio Moreno, gerent de SABEMSA, l’empresa pública d’aigua de Barberà del Vallès. Hi ha fuites a molts indrets, amb pèrdues que poden arribar al 40 %. És per això que els municipis treballen per resoldre el problema, amb més de 1.200 actuacions planificades i una inversió de gairebé 130 milions d’euros.
Amb «més ambició», doncs, es poden optimitzar rendiments i assolir la «independència hídrica». Moreno ha presentat el cas de la seva localitat, on fa deu anys que només es perd entre un 5 % i un 7 % de l’aigua. És el fruit de quaranta anys d’esforços per abastar el màxim de població possible amb recursos propis, reinvertint els beneficis en renovació i millora de la xarxa, i minimitzant les pèrdues d’unes canonades que, com ha recordat Realp, sovint encara són de fibrociment.
Un exemple llunyà però amb moltes semblances
Karla A. Nemeth, directora del Departament de Recursos Hídrics de l’estat de Califòrnia, ha posat perspectiva al problema de l’aigua. A través d’un vídeo, ha explicat com allà tres anys seguits de sequera han acabat amb tres setmanes de pluges intensíssimes, un exemple clar dels efectes del canvi climàtic i el repte que suposen. D’aquesta crisi, només se’n pot sortir amb noves solucions, eficiència i col·laboració, uns reptes «molt complexos» que obliguen a treballar contrarellotge en una situació climàticament molt semblant a la de Catalunya. És per això que Nemeth ha afirmat que la innovació i la tecnologia són essencials, no només per adaptar-s’hi, sinó també per optimitzar la predicció meteorològica per saber on i quan hi haurà aigua. És per això que s’han fet grans inversions en aquest sentit.
Més enllà dels ciutadans: l’adaptació de l’economia
L’adaptació de la xarxa i la reducció i l’optimització de l’ús de l’aigua dels ciutadans, però, no pot mitigar aquest problema si els actors econòmics no fan la seva part. És per això que la Jornada Ambiental ha comptat amb representants dels sectors agrícola i turístic. Així, Jordi Puig, doctor en Ciències Ambientals i pagès, ha reconegut la complexitat d’abordar el problema des dels «principals consumidors d’aigua» del país. L’agricultura s’ha d’adaptar al canvi climàtic i reduir la demanda d’aigua mantenint la sostenibilitat econòmica. Seguint els principis de l’agricultura regenerativa, ha proposat mesures com cobertes vegetals, mínima llaurada, l’agroforesteria, la pastura intercalada i l’aplicació de matèria orgànica i micronutrients al sòl per tornar-li la salut i fer l’agricultura el màxim d’eficient amb el mínim impacte ambiental.
Un altre sector que ha estat a l’ull de l’huracà durant aquesta sequera ha estat el turístic. Com a membre de la Federació Catalana de Càmpings, Josep M. Pla ha recordat que el seu sector representa gairebé la meitat de l’oferta turística del país i que, entre el 1999 i el 2023, el consum per família i dia als càmpings catalans va caure més d’un 40 %. Ha reconegut, però, que no n’hi ha prou i que estan prenent més mesures: digitalització dels consums per optimitzar-los; formació i sensibilització de personal, clients i proveïdors; manteniment preventiu d’instal·lacions; reutilització d’aigua de les piscines per als sanitaris, etc.
Planificació a llarg termini i defensa dels drets de les persones
La taula rodona «Nova visió de futur de l’aigua» ha tingut un gran punt d’acord: la necessitat d’un marc de planificació a llarg termini que tingui en compte la ciència, la demografia, els sectors econòmics… Marc Oliva, enginyer de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, ha recordat que en el futur hi haurà més població i menys aigua. L’ambientòloga i investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Núria Catalán ha apuntat la necessitat d’una transició hídrica que repensi el model. Hi han estat d’acord M. Teresa Vadrí, professora de la UB especialitzada en dret ambiental, i Dante Maschio, portaveu de la plataforma Aigua és Vida, que han recordat que l’aigua ha de ser un bé comú i no un negoci, i que cal una planificació pública coordinada i que desvinculi les previsions de demanda d’interessos econòmics concrets.
L’activista alemanya pel clima Luisa Neubauer ha intervingut just després amb un discurs que ha complementat el que s’acabava de dir. Quan parlem de l’emergència climàtica «és essencial», ha dit, que parlem de democràcia. La raó és molt senzilla: «la mateixa gent és la que està en contra de totes dues coses: els antidemòcrates, els feixistes, els negacionistes, els escèptics». Aquestes dues lluites, ha afirmat, són la mateixa i són «el nostre deure». Protegir la democràcia, ha reblat, és protegir l’acció climàtica i un futur per a tothom.
XII Jornada Ambiental «Un present amb menys aigua, què hem de fer per adaptar-nos-hi?» | UBtv
Amb «més ambició», doncs, es poden optimitzar rendiments i assolir la «independència hídrica». Moreno ha presentat el cas de la seva localitat, on fa deu anys que només es perd entre un 5 % i un 7 % de l’aigua. És el fruit de quaranta anys d’esforços per abastar el màxim de població possible amb recursos propis, reinvertint els beneficis en renovació i millora de la xarxa, i minimitzant les pèrdues d’unes canonades que, com ha recordat Realp, sovint encara són de fibrociment.
Un exemple llunyà però amb moltes semblances
Karla A. Nemeth, directora del Departament de Recursos Hídrics de l’estat de Califòrnia, ha posat perspectiva al problema de l’aigua. A través d’un vídeo, ha explicat com allà tres anys seguits de sequera han acabat amb tres setmanes de pluges intensíssimes, un exemple clar dels efectes del canvi climàtic i el repte que suposen. D’aquesta crisi, només se’n pot sortir amb noves solucions, eficiència i col·laboració, uns reptes «molt complexos» que obliguen a treballar contrarellotge en una situació climàticament molt semblant a la de Catalunya. És per això que Nemeth ha afirmat que la innovació i la tecnologia són essencials, no només per adaptar-s’hi, sinó també per optimitzar la predicció meteorològica per saber on i quan hi haurà aigua. És per això que s’han fet grans inversions en aquest sentit.
Més enllà dels ciutadans: l’adaptació de l’economia
L’adaptació de la xarxa i la reducció i l’optimització de l’ús de l’aigua dels ciutadans, però, no pot mitigar aquest problema si els actors econòmics no fan la seva part. És per això que la Jornada Ambiental ha comptat amb representants dels sectors agrícola i turístic. Així, Jordi Puig, doctor en Ciències Ambientals i pagès, ha reconegut la complexitat d’abordar el problema des dels «principals consumidors d’aigua» del país. L’agricultura s’ha d’adaptar al canvi climàtic i reduir la demanda d’aigua mantenint la sostenibilitat econòmica. Seguint els principis de l’agricultura regenerativa, ha proposat mesures com cobertes vegetals, mínima llaurada, l’agroforesteria, la pastura intercalada i l’aplicació de matèria orgànica i micronutrients al sòl per tornar-li la salut i fer l’agricultura el màxim d’eficient amb el mínim impacte ambiental.
Un altre sector que ha estat a l’ull de l’huracà durant aquesta sequera ha estat el turístic. Com a membre de la Federació Catalana de Càmpings, Josep M. Pla ha recordat que el seu sector representa gairebé la meitat de l’oferta turística del país i que, entre el 1999 i el 2023, el consum per família i dia als càmpings catalans va caure més d’un 40 %. Ha reconegut, però, que no n’hi ha prou i que estan prenent més mesures: digitalització dels consums per optimitzar-los; formació i sensibilització de personal, clients i proveïdors; manteniment preventiu d’instal·lacions; reutilització d’aigua de les piscines per als sanitaris, etc.
Planificació a llarg termini i defensa dels drets de les persones
La taula rodona «Nova visió de futur de l’aigua» ha tingut un gran punt d’acord: la necessitat d’un marc de planificació a llarg termini que tingui en compte la ciència, la demografia, els sectors econòmics… Marc Oliva, enginyer de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, ha recordat que en el futur hi haurà més població i menys aigua. L’ambientòloga i investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Núria Catalán ha apuntat la necessitat d’una transició hídrica que repensi el model. Hi han estat d’acord M. Teresa Vadrí, professora de la UB especialitzada en dret ambiental, i Dante Maschio, portaveu de la plataforma Aigua és Vida, que han recordat que l’aigua ha de ser un bé comú i no un negoci, i que cal una planificació pública coordinada i que desvinculi les previsions de demanda d’interessos econòmics concrets.
L’activista alemanya pel clima Luisa Neubauer ha intervingut just després amb un discurs que ha complementat el que s’acabava de dir. Quan parlem de l’emergència climàtica «és essencial», ha dit, que parlem de democràcia. La raó és molt senzilla: «la mateixa gent és la que està en contra de totes dues coses: els antidemòcrates, els feixistes, els negacionistes, els escèptics». Aquestes dues lluites, ha afirmat, són la mateixa i són «el nostre deure». Protegir la democràcia, ha reblat, és protegir l’acció climàtica i un futur per a tothom.
XII Jornada Ambiental «Un present amb menys aigua, què hem de fer per adaptar-nos-hi?» | UBtv
Galeria multimèdia
