Carlota Pérez: «Les formes sociopolítiques que donem a les tecnologies definiran si entrem o no en una època daurada»

Carlota Pérez és experta en l’impacte socioeconòmic del canvi tecnològic.
Carlota Pérez és experta en l’impacte socioeconòmic del canvi tecnològic.
Recerca
(11/04/2017)

«Som a la meitat de la revolució informàtica, en un període dʼinterval que durarà com a mínim vint o trenta anys; després dʼaquest temps, tenim la possibilitat de viure una època daurada». Carlota Pérez, experta en lʼimpacte socioeconòmic del canvi tecnològic, va explicar així com veu el moment actual del món en una conferència a la Sala de Graus de la Facultat dʼEconomia i Empresa el 7 dʼabril. Pérez, coneguda per defensar un horitzó esperançador per a la humanitat basat en les noves tecnologies, va explicar quines podrien ser les noves direccions cap on es pot avançar per assolir un futur millor, i va apuntar mesures concretes que caldria emprendre, com ara modernitzar els governs, augmentar els impostos als guanys del capital i eliminar els impostos al treball, així com fer un pla Marshall per a tots els països que restin endarrerits respecte al conjunt del planeta.

Carlota Pérez és experta en l’impacte socioeconòmic del canvi tecnològic.
Carlota Pérez és experta en l’impacte socioeconòmic del canvi tecnològic.
Recerca
11/04/2017

«Som a la meitat de la revolució informàtica, en un període dʼinterval que durarà com a mínim vint o trenta anys; després dʼaquest temps, tenim la possibilitat de viure una època daurada». Carlota Pérez, experta en lʼimpacte socioeconòmic del canvi tecnològic, va explicar així com veu el moment actual del món en una conferència a la Sala de Graus de la Facultat dʼEconomia i Empresa el 7 dʼabril. Pérez, coneguda per defensar un horitzó esperançador per a la humanitat basat en les noves tecnologies, va explicar quines podrien ser les noves direccions cap on es pot avançar per assolir un futur millor, i va apuntar mesures concretes que caldria emprendre, com ara modernitzar els governs, augmentar els impostos als guanys del capital i eliminar els impostos al treball, així com fer un pla Marshall per a tots els països que restin endarrerits respecte al conjunt del planeta.

Amb la intenció «dʼutilitzar la història perquè ens inspiri el futur», Pérez va explicar que en la història de la humanitat es poden trobar diverses revolucions, o onades, tecnològiques. Cadascuna dʼelles té tres fases: una fase dʼinstal·lació, en la qual el capitalisme financer destrueix el que existia fins aleshores; un interval de relleu, en què es produeix el col·lapse de les bombolles econòmiques, i finalment, una època de bonança. Nosaltres estaríem actualment en un interval de relleu, un moment difícil, com ho van ser els anys trenta del segle XX. Però hi hauria la possibilitat de tenir després una «època daurada», com ho va ser lʼèpoca posterior a la Segona Guerra Mundial.

Això sí, «amb aquestes mateixes tecnologies, també es pot anar a lʼinfern», apunta Carlota Pérez. «Les formes sociopolítiques que donem a les tecnologies definiran si entrem o no en una època daurada», va afirmar, per donar a continuació algunes pautes que poden ser útils. Segons la investigadora, les dues noves direccions de futur podrien ser el creixement verd intel·ligent i el ple desenvolupament global, de tot el planeta. Tot seguit, va enumerar mesures concretes que es podrien emprendre, com ara afavorir més lʼeconomia de serveis que la de productes, promoure les energies renovables, el lloguer enfront de la compra i llançar un pla Marshall per als països que ho necessitin. Pérez va emfasitzar que, per dur a terme aquests canvis, cal que hi hagi institucions supranacionals que els impulsin i cal una innovació socioinstitucional. En aquest sentit, es va preguntar: «On són els líders?», i va dir que el món necessita líders «amb audàcia» i que alhora comprenguin la situació i els canvis que cal fer.
 
Carlota Pérez, que va venir a la UB convidada pel Barcelona Institut dʼEmprenedoria (BIE) en el marc del projecte europeu Business ecosystem for tradition and innovation (TRINNO), és professora visitant a la London School of Economics, professora de tecnologia i desenvolupament a lʼInstitut Nurkse dʼEstònia i professora honorífica de la Unitat de Política Científica de la Universitat de Sussex, al Regne Unit.
 
Entre les seves obres destaca Revoluciones tecnológicas y capital financiero: la dinámica de las burbujas financieras y las épocas de bonanza (2004). Els seus treballs han contribuït a la comprensió actual de les relacions entre el canvi tecnològic i el canvi institucional, entre el món financer i la difusió tecnològica i entre la tecnologia i el desenvolupament econòmic. Com a consultora i conferenciant ha treballat per a diverses organitzacions púbiques i privades, grans corporacions i governs de lʼAmèrica Llatina, lʼAmèrica del Nord i Europa, així com per a la Unió Europea, lʼOCDE, les Nacions Unides i diversos organismes multilaterals.