La presència de la canya a la ribera dels rius podria ser beneficiosa per als peixos
La presència de la canya, una planta exòtica i invasora capaç d’alterar l’equilibri ecològic en el medi natural, podria tenir efectes positius sobre les poblacions de peixos en els rius. Així es desprèn d’un estudi publicat a la revista Science of The Total Environment i dirigit pel professor Alberto Maceda, membre del grup de recerca FORESTREAM de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
La presència de la canya, una planta exòtica i invasora capaç d’alterar l’equilibri ecològic en el medi natural, podria tenir efectes positius sobre les poblacions de peixos en els rius. Així es desprèn d’un estudi publicat a la revista Science of The Total Environment i dirigit pel professor Alberto Maceda, membre del grup de recerca FORESTREAM de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
Sense menystenir l’impacte ambiental d’aquesta gramínia en el medi natural, el treball revela els possibles beneficis que la canya pot aportar als ecosistemes fluvials en determinades condicions ambientals. El treball el signen també experts de l’Institut de Recerca de l’Aigua de la UB (IdRA), la Universitat Austral de Xile, la Universitat de Melbourne i l’Institut Arthur Rylah de Recerca Ambiental (Austràlia).
Una de les cent espècies invasores més perjudicials del món
La canya (Arundo donax), originària del continent asiàtic i d’alguns països de l’àrea mediterrània, està catalogada com una de les cent espècies invasores més perjudicials del món. És una de les gramínies més grans del planeta i es troba normalment en zones humides i terres baixes, amb aigües poc profundes i de corrent lent. Quan forma extensos canyars, pot arribar a alterar les característiques de la vegetació nativa i l’entorn natural.
Per arribar a aquesta conclusió, l’equip ha analitzat més de tres-cents punts de mostreig de catorze rierols del nord-est d’Espanya, una àrea d’estudi en què la canya és particularment abundant. En aquests hàbitats naturals, se solen trobar espècies natives com ara el barb cua-roig (Barbus haasi) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis), però també espècies exòtiques invasores, incloent-hi la carpa comuna (Cyprinus carpio) i l’alburn (Alburnus alburnus). Per explorar els possibles impactes d’A. donax, l’equip ha analitzat diversos indicadors (condició corporal, diversitat funcional, riquesa taxonòmica i abundància relativa) en dotze espècies de peixos de riu.
«L’estudi revela que hi ha parts dels rius, generalment els trams baixos i mitjans, en què la canya és quasi l’única planta relativament alta que hi ha i que ofereix ombra i un hàbitat molt valuós als peixos», apunta Maceda. «Així, la planta pot proporcionar refugi als peixos en aquests rius mediterranis de terres baixes i mitjanes amb una cobertura típicament pobra de vegetació de ribera alta».
«El treball també identifica una evidència correlacional d’efectes positius de la presència de la canya sobre la riquesa de peixos natius i la seva condició corporal», continua. «Ara bé, també s’han constatat efectes negatius sobre la diversitat funcional general de les comunitats de peixos, probablement perquè crea un hàbitat massa poc heterogeni».
L’estudi també revela interaccions significatives entre A. donax i les condicions locals dels rius, fet que suggereix que l’impacte de la planta sobre els peixos podria canviar de direcció en algunes circumstàncies.
«Sense passar per alt les greus amenaces causades per les invasions biològiques, aquest estudi il·lustra que, almenys en condicions ambientals específiques, l’eliminació local de la canya per si sola pot no aconseguir els resultats ecològics desitjats si no es tenen en compte les relacions preexistents entre peixos i hàbitat», clou l’investigador.
Article de referència:
Maceda-Veiga, Alberto et al. «Effects of the invasive riparian plant Arundo donax on riverine fish: a call for action?». Science of The Total Environment, juliol de 2025. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2025.180139.
Galeria multimèdia
