Descobriments excepcionals en la darrera campanya de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc
Descobriments excepcionals en la darrera campanya de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc
Comparteix:
Imatge del déu Osiris.
Notícia|Cultura|Recerca
(16/12/2024)
La Missió Arqueològica d’Oxirrinc, que lidera l’Institut del Pròxim Orient Antic de la Universitat de Barcelona (IPOA, UB), sota la direcció del doctor Ignasi-Xavier Adiego, ha conclòs l’última campanya amb troballes d’una rellevància històrica i arqueològica excepcional. Les excavacions, dutes a terme entre el novembre i el desembre de 2024, han posat al descobert restes úniques, que permeten aprofundir en el coneixement sobre les pràctiques funeràries, la vida religiosa i l’activitat monàstica de l’antic Egipte.
Imatge del déu Osiris.
Notícia|Cultura|Recerca
16/12/2024
La Missió Arqueològica d’Oxirrinc, que lidera l’Institut del Pròxim Orient Antic de la Universitat de Barcelona (IPOA, UB), sota la direcció del doctor Ignasi-Xavier Adiego, ha conclòs l’última campanya amb troballes d’una rellevància històrica i arqueològica excepcional. Les excavacions, dutes a terme entre el novembre i el desembre de 2024, han posat al descobert restes úniques, que permeten aprofundir en el coneixement sobre les pràctiques funeràries, la vida religiosa i l’activitat monàstica de l’antic Egipte.
Entre els descobriments més destacats hi ha cinquanta-dues mòmies del període romà, tretze de les quals tenien llengües d’or a la boca, símbol de preparació per al més-enllà. Una de les mòmies presentava dues llengües d’or, i una altra, una plaqueta també d’or que en decorava les ungles. En el mateix jaciment s’han recuperat objectes de gran valor, com un escarabeu de cor en la posició original; amulets amb figures de divinitats egípcies com Horus, Thot i Isis, i una terracota del déu Harpòcrates.
Les excavacions també han revelat l’estructura d’un sepulcre d’època ptolemaica que contenia unes tres-centes mòmies. Aquesta tomba, amb tres cambres funeràries i sostre de volta, sobresurt per les parets decorades amb textos i escenes policromades que representen rituals funeraris i figures divines com Anubis, Osiris, Atum i Nut. A més, s’han descobert quatre sarcòfags de pedra calcària en aquest mateix context.
Anubis amb el difunt i les deesses Isis i Neftis.
Un altre dels grans avenços de la campanya ha estat la reactivació de les excavacions al monestir copte de Sant Ciríac, una basílica cristiana datada entre els segles V i VII. Aquesta construcció, de grans dimensions i riques decoracions en sicòmor, ofereix noves claus per entendre el moviment monàstic a Egipte durant els primers segles del cristianisme, així com el paper econòmic i administratiu dels monestirs en aquell període.
Mòmies amb llengües i ungles d’or, tombes decorades i restes del monestir copte de Sant Ciríac il·luminen noves facetes de la història de l’antic Egipte.
La missió, dirigida per les doctores Esther Pons i Maite Mascort, compta amb el suport del Ministeri de Cultura, la Universitat de Barcelona, la Fundació Palarq, la Societat Catalana d’Egiptologia i AIXA Serveis Arqueològics, a més de la col·laboració del Consell Suprem d’Antiguitats d’Egipte i la Universitat del Caire. Les troballes no només contribueixen a enriquir el patrimoni arqueològic egipci, sinó que també ofereixen noves perspectives sobre les pràctiques rituals i les creences de l’època ptolemaica i romana.
Aquestes descobertes, fruit de dècades de treball constant a Oxirrinc, refermen el compromís de la Universitat de Barcelona amb la recerca arqueològica d’excel·lència i la preservació del patrimoni cultural universal.
Galeria multimèdia
Dotze plaquetes d’or que cobrien les ungles.
Conjunt d’amulets i escarabeus de cor.
Barca funerària del déu Auf-Re.
Església del monestir de Sant Ciríac.
Flickr
Imatges de la darrera campanya de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc.
