La Universitat de Barcelona, bressol de l’arquitectura moderna a Catalunya

Exposició a la segona planta de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB.
Exposició a la segona planta de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB.
Notícia | Cultura
(15/04/2026)

Una exposició de la Universitat de Barcelona recupera la memòria de l’antiga Escola d’Arquitectura durant la seva ubicació a l’Edifici Històric i el seu paper fonamental en la configuració de la Barcelona contemporània. «Intramurs. El bressol de l’arquitectura moderna a Catalunya (1872-1962)» es podrà visitar de manera lliure fins a finals del 2026. 

Exposició a la segona planta de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB.
Exposició a la segona planta de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB.
Notícia | Cultura
15/04/2026

Una exposició de la Universitat de Barcelona recupera la memòria de l’antiga Escola d’Arquitectura durant la seva ubicació a l’Edifici Històric i el seu paper fonamental en la configuració de la Barcelona contemporània. «Intramurs. El bressol de l’arquitectura moderna a Catalunya (1872-1962)» es podrà visitar de manera lliure fins a finals del 2026. 

Passadís de l’Escola d’Arquitectura. Fons Brangulí.
Arxiu Nacional de Catalunya.

La mostra té un valor excepcional, ja que s’ubica en el mateix espai en què es van impartir els estudis d’arquitectura durant gairebé un segle, des de finals del segle XIX fins a principis dels anys seixanta del segle XX. L’Edifici Històric conserva encara avui espais emblemàtics de l’Escola, com ara la biblioteca, el despatx de direcció o la sala de reunions, que es donen a conèixer amb fotografies i materials expositius. 

L’exposició recorre els orígens de l’Escola d’Arquitectura, fundada el 1871 sota la direcció d’Elies Rogent, autor del projecte de l’Edifici Històric de la UB, i el seu desenvolupament al llarg de gairebé cent anys, període en què es van formar generacions d’arquitectes com ara Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch o Antoni Gaudí, màxims exponents del Modernisme i protagonistes de la transformació urbana de Barcelona. 

En el marc de l’Any Gaudí, l’exposició dedica una atenció especial a la figura d’aquest arquitecte. Graduat el 1878, Gaudí exemplifica l’impacte de l’Escola d’Arquitectura en el desenvolupament de l’arquitectura catalana i internacional, i esdevé un dels fils conductors del relat expositiu. L’Oficina de l’Arxiu Històric i Patrimoni Documental de la UB conserva, digitalitzat, l’expedient de Gaudí corresponent a la seva època d’estudiant de la Facultat de Ciències de la UB (1869-1872), pas previ per accedir a l’Escola d’Arquitectura. 

La vostra prova prèmium s'ha acabat

 

En el marc de l’Any Gaudí, l’exposició dedica una atenció especial a la figura d’aquest arquitecte.
Acta de Fundació de l'Escola d'Arquitectura.
Dins de les 'Actas de las juntas de los sres.
Profesores'. ETSAB. Universitat Politècnica
de Catalunya.

Una panoràmica històrica sobre l’arquitectura catalana 

Mitjançant la reproducció en plafons de documents, plànols i fotografies, l’exposició posa en relleu l’estreta relació de l’ensenyament de l’arquitectura amb el creixement urbanístic, social i cultural de Barcelona. Des de l’impuls de l’Eixample fins a les grans transformacions del segle XX, el recorregut permet comprendre com l’arquitectura catalana ha evolucionat en paral·lel a la modernització de la ciutat. 

La mostra també destaca la figura de Mercè Serra Barenys (Barcelona, 1940), la primera dona titulada en Arquitectura a Catalunya (1964), fita que va suposar un punt d’inflexió: en una època en què l’arquitectura era un espai gairebé exclusivament masculí, Serra va obrir camí, sent l’única dona de la seva promoció. 

A més, l’exposició reivindica l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona com a espai clau en la construcció del coneixement i com a escenari privilegiat d’aquesta història compartida entre universitat i ciutat. 

Amb aquesta exposició i en el marc del 575è aniversari de la institució, la Universitat de Barcelona convida la ciutadania a redescobrir un llegat viu, que connecta passat i present, i a entendre com l’arquitectura ha estat —i continua sent— una eina fonamental per interpretar i transformar la realitat urbana. 

Cronologia de l’Escola d’Arquitectura: 

  • 1871. Es funda l’Escola d’Arquitectura, sota la direcció d’Elies Rogent, a l’Edifici Històric de la UB. 

  • 1962. L’Escola d’Arquitectura es trasllada al Campus Diagonal de la UB. 

  • 1973. L’Escola d’Arquitectura passa a formar part de la Universitat Politècnica de Catalunya i tanca, així, més d’un segle d’història compartida amb la UB. 

«Intramurs. El bressol de l’arquitectura moderna a Catalunya (1872-1962)» 

  • Lloc: 2n pis del Pati de Lletres de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585, Barcelona) 

  • Dates: del 16 d’abril a finals de 2026 

  • Horari: de dilluns a divendres, de 9:00 a 21:00 

La vostra prova prèmium s'ha acabat

 


Galeria multimèdia

Aules de dibuix. Sala de projectes. Fons Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya.

Agustí Alcoberro, vicerector de Cultura, Patrimoni i Memòria de la UB, durant la seva intervenció en la inauguració de l'exposició. Al costat, Marcelino Jiménez, comissari de la mostra i professor de la Facultat de Filologia i Comunicació, i Joan G. Burguera, degà de la mateixa facultat.

Flickr

Intramurs. El bressol de l’arquitectura moderna a Catalunya (1872-1962)

Intramurs. El bressol de l'arquitectura moderna a Catalunya (1872-1962)


Enllaços relacionats