«Barcelona s’ha convertit en un hub europeu en el camp de la neurociència»
El rector Guàrdia, durant la seva intervenció. Foto: Raquel Pérez.
Notícia
|
Recerca
|
Institucional
|
Internacional
(13/06/2024)
La Representació de la Comissió Europea a Barcelona i el Departament d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya han organitzat per a avui dijous, a Barcelona, una conferència sobre els projectes europeus estratègics que s’impulsen a Catalunya. Entre els assistents, s’hi comptaven representants de la Comissió Europea i de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), a més de membres del Govern de la Generalitat i responsables dels principals programes industrials i de recerca.
El rector Guàrdia, durant la seva intervenció. Foto: Raquel Pérez.
Notícia
|
Recerca
|
Institucional
|
Internacional
13/06/2024
La Representació de la Comissió Europea a Barcelona i el Departament d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya han organitzat per a avui dijous, a Barcelona, una conferència sobre els projectes europeus estratègics que s’impulsen a Catalunya. Entre els assistents, s’hi comptaven representants de la Comissió Europea i de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), a més de membres del Govern de la Generalitat i responsables dels principals programes industrials i de recerca.
En la seva intervenció, el rector Guàrdia ha destacat que prop del 12 % de la producció científica catalana està relacionat amb la neurociència aplicada i que estan implicades en aquest àmbit les grans institucions públiques de recerca: la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Lleida (UdL), Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el Clínic de Barcelona, l’Hospital de Bellvitge i l’Hospital Sant Joan de Déu, entre d’altres.
«L’arquitectura del cervell és el paradigma fonamental per explicar gran part dels estats cognitius i de comportament de l’ésser humà», ha explicat el rector. Ha remarcat també que una gran part de les iniciatives empresarials sorgides en l’àmbit de la salut es relaciona amb les tècniques de diagnosi no invasives de les funcions cognitives del cervell. La neurociència aplicada és un sector que actualment implica més de setanta-cinc grups de recerca neurocientífica i unes 950 persones, i l’alumnat de doctorat hi té un paper clau, atès que almenys n’hi ha uns vuit-cents que s’hi dediquen.
«L’arquitectura del cervell és el paradigma fonamental per explicar gran part dels estats cognitius i de comportament de l’ésser humà», ha explicat el rector. Ha remarcat també que una gran part de les iniciatives empresarials sorgides en l’àmbit de la salut es relaciona amb les tècniques de diagnosi no invasives de les funcions cognitives del cervell. La neurociència aplicada és un sector que actualment implica més de setanta-cinc grups de recerca neurocientífica i unes 950 persones, i l’alumnat de doctorat hi té un paper clau, atès que almenys n’hi ha uns vuit-cents que s’hi dediquen.
El rector, Joan Guàrdia, posa en valor davant de dos-cents experts i representants institucionals la contribució catalana en el camp de la neurociència aplicada.
El rector ha aprofitat la influència dels assistents a la trobada per posar en relleu el rol de la UB com a actor compromès i capdavanter en aquest terreny i, alhora, per subratllar la importància de millorar la coordinació en la investigació en aquesta disciplina: «En els pròxims vint anys, la recerca en salut ha d’afrontar el doble repte de perfeccionar les tecnologies de diagnosi mínimament invasives i de desenvolupar el manteniment cognitiu del cervell per a l’envelliment saludable».
Galeria multimèdia
Taula rodona
Foto Raquel Pérez