L’auge de l’extrema dreta en el món occidental
Edicions de la Universitat de Barcelona publica una obra que té com a objectiu facilitar la comprensió del context polític i social actual de les democràcies occidentals, caracteritzat, entre altres evidències, pel fort augment electoral de les formacions de la dreta radical i l’extrema dreta i per l’extensió dels discursos populistes. Les crisis del neoliberalisme i la fi de la globalització han provocat el sorgiment i la pujança de nous lideratges polítics marcats per la demagògia i l’autoritarisme. Davant la normalització dels discursos antidemocràtics i el transvasament de vots a l’extrema dreta, els autors conviden a reflexionar críticament sobre la situació de les democràcies durant el primer quart del segle XXI a partir de l’estudi de l’evolució de diversos països d’Europa i l’Amèrica Llatina.
Edicions de la Universitat de Barcelona publica una obra que té com a objectiu facilitar la comprensió del context polític i social actual de les democràcies occidentals, caracteritzat, entre altres evidències, pel fort augment electoral de les formacions de la dreta radical i l’extrema dreta i per l’extensió dels discursos populistes. Les crisis del neoliberalisme i la fi de la globalització han provocat el sorgiment i la pujança de nous lideratges polítics marcats per la demagògia i l’autoritarisme. Davant la normalització dels discursos antidemocràtics i el transvasament de vots a l’extrema dreta, els autors conviden a reflexionar críticament sobre la situació de les democràcies durant el primer quart del segle XXI a partir de l’estudi de l’evolució de diversos països d’Europa i l’Amèrica Llatina.
El creixent suport electoral que reben aquests grups —les victòries de Trump, Meloni, Bukele o Milei en són un bon exemple— respon al sentiment d’amenaça que sent una part de la població i a la capacitat dels seus líders de presentar-se com els únics amb solucions polítiques als problemes creixents de la ciutadania. L’ascens imparable dels partits d’extrema dreta en les institucions democràtiques serà, segurament, un dels fenòmens polítics més importants d’aquest segle.
La expansión global de la extrema derecha. Un estudio de casos en Europa y América Latina consta d’onze capítols. El primer fa una introducció teòrica en la qual es conceptualitza l’extrema dreta contemporània i s’estableixen les diferències respecte dels partits d’extrema dreta del passat. Els capítols restants exposen cinc casos d’Europa (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i Portugal) i cinc de l’Amèrica Llatina (Argentina, Brasil, Xile, El Salvador i Uruguai). Tot i que tracten d’escenaris i sistemes polítics diferents, aquests exemples mostren, en un grau o un altre, la necessitat de revisar el model democràtic vigent.
En un moment de transformacions arreu del planeta, la Col·lecció Canvi Global sorgeix de la voluntat d’explicar i entendre la complexa realitat del món actual, marcada per la rapidesa dels canvis socials i naturals. Aquesta col·lecció té una voluntat pedagògica i una mirada transversal sobre la realitat i explora els desafiaments del món des de diverses disciplines. S’hi publiquen obres adreçades a un públic heterogeni que analitzen el canvi a diferents escales i perspectives per entendre’n els processos i explorar mesures de mitigació. L’altre títol de la col·lecció, Canvi global. Crisi ecosocial i perspectives futures, en català i castellà, ha obtingut el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ).
Víctor Climent Sanjuán és professor de Sociologia a la Universitat de Barcelona i membre del grup de recerca Creativitat, Innovació i Transformació Humana de la mateixa universitat. Ha participat en diversos projectes europeus i ha publicat nombrosos articles i diversos llibres sobre els nous moviments polítics de l’extrema dreta a Europa, l’anàlisi de les dinàmiques politicosocials del mercat de treball o els efectes econòmics i socials de la crisi ambiental en el sistema productiu. El seu principal àmbit docent i de recerca s’inscriu en la sociologia política i la sociologia del treball.
Wagner Iglecias és professor de Sociologia a la Universitat de São Paulo i membre del Consell Llatinoamericà i del Carib de Ciències Socials. Compta amb una extensa producció d’articles i llibres sobre la integració llatinoamericana, els moviments socials a l’Amèrica Llatina i les polítiques públiques en perspectiva comparativa entre països llatinoamericans. Actualment centra l’activitat docent i investigadora en el camp de la sociologia política i les relacions entre l’Amèrica Llatina i el Carib i la Xina.