Assemblea de Rectors de la LERU i noves publicacions
Assistents a la darrera Assemblea de Rectors de la LERU.
(06/06/2013)
Els dies 17 i 18 de maig va tenir lloc a Lovaina (Bèlgica) la 24a Assemblea de Rectors de la Lliga dʼUniversitats de Recerca Europees (LERU), amb lʼassistència del rector de la UB, Dídac Ramírez. Al llarg de la trobada, els rectors van fer el seguiment dels principals temes en matèria d'universitats i recerca en què treballa la Unió Europea i sobre els quals la LERU sʼha posicionat anteriorment. Entre altres qüestions, destaquen el rànquing U-Multirank, creat per la Unió per mesurar lʼexcel·lència dels centres d'ensenyament superior, lʼaccés obert, lʼespai europeu de recerca (ERA), els recursos educatius oberts (OER) i els cursos en línia oberts i massius (MOOC), així com l'Horitzó 2020, el programa de la UE sobre recerca i innovació per al període 2014-2020.
Assistents a la darrera Assemblea de Rectors de la LERU.
06/06/2013
Els dies 17 i 18 de maig va tenir lloc a Lovaina (Bèlgica) la 24a Assemblea de Rectors de la Lliga dʼUniversitats de Recerca Europees (LERU), amb lʼassistència del rector de la UB, Dídac Ramírez. Al llarg de la trobada, els rectors van fer el seguiment dels principals temes en matèria d'universitats i recerca en què treballa la Unió Europea i sobre els quals la LERU sʼha posicionat anteriorment. Entre altres qüestions, destaquen el rànquing U-Multirank, creat per la Unió per mesurar lʼexcel·lència dels centres d'ensenyament superior, lʼaccés obert, lʼespai europeu de recerca (ERA), els recursos educatius oberts (OER) i els cursos en línia oberts i massius (MOOC), així com l'Horitzó 2020, el programa de la UE sobre recerca i innovació per al període 2014-2020.
En la reunió també es van presentar els tres nous grups de treball que han entrat en funcionament a la LERU: un sobre integritat i ètica en recerca, en el qual participarà, com a representant de la UB, la professora de la Facultat de Medicina Itziar de Lecuona; un altre sobre empresa i innovació, en què participarà Carme Verdaguer, directora de la Fundació Bosch i Gimpera, i finalment, un tercer grup sobre ciències socials i humanitats, en el qual, Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia i Empresa, intervindrà en representació de la UB.
Així mateix, l'Assemblea de Rectors va aprovar la memòria de la LERU del 2012 i el balanç econòmic del 2012, com també el pressupost de l'organització per al 2013. En la mateixa reunió es va renovar el professor Kurt Deketelaere, de la Universitat Catòlica de Lovaina, com a secretari general de la LERU per cinc anys més.
Horitzó 2020: noves publicacions
En relació amb l'Horitzó 2020, el nou programa sobre recerca i innovació per al període 2014-2020 en el qual treballa actualment la Comissió Europea (CE), la LERU ha publicat recentment el document Agenda for ethics research in Horizon 2020 (Franck Meijboom i Marcus Düwell, abril de 2013), en el qual qualifica lʼètica com un factor essencial per a lʼèxit i la qualitat científica d'aquest programa europeu.
A més, la LERU també està treballant en una sèrie de documents dirigits a la CE per tal dʼincloure la recerca en ciències socials i humanitats en l'Horitzó 2020. En aquest sentit, ha publicat cinc d'un total de set documents en què sʼanalitzen els set eixos principals del programa europeu i s'exposa de quina manera les ciències socials i les humanitats són importants en cadascuna dʼaquestes àrees.
Aquests documents complementen lʼarticle que ja es va publicar el 2012 sobre el paper de les ciències socials i les humanitats a lʼHoritzó 2020, en el qual donava recomanacions per incorporar al programa europeu. Per part de la UB, van col·laborar en l'elaboració dʼaquest treball la ja esmentada Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia i Empresa, així com Xavier Mangado, secretari de la Facultat de Geografia i Història, i Josep M. Romero, cap d'estudis de la Facultat de Filosofia, a més del Vicerectorat de Recerca de la UB.
L'Horitzó 2020 identifica set reptes socials als quals cal destinar recursos econòmics: salut, canvi demogràfic i benestar; societats segures; societats inclusives i innovadores; acció climàtica, eficiència de recursos i matèries primeres; seguretat alimentària, agricultura sostenible, recerca marina i marítima i bioeconomia; energia neta, segura i eficient, i transport intel·ligent, ecològic i integrat.
En el document Essential SSH research for the societal challenge "Health, demographic change and wellbeing" (Philip Spinhoven, Wim van den Doel i Katrien Maes, març de 2013), la LERU destaca, per exemple, com lʼestudi sobre el canvi demogràfic és una part de lʼestudi sobre el benestar o les capacitats adaptatives del comportament de les persones, i que inclou aspectes que les disciplines mèdiques no tracten. Dʼaltra banda, el canvi demogràfic és resultat de la interacció entre les condicions biològiques i genètiques però també està relacionat amb aspectes cognitius, socials i culturals.
La importància de lʼeducació en lʼadquisició de noves capacitats que permetin avançar cap a societats més innovadores és un dels aspectes que destaca la publicació Essential SSH research for the societal challenge "Europe in a changing world: culture, identity and social change (Wim van den Doel, abril de 2013). En aquest treball, la LERU explica que, tot i que la innovació ofereix noves oportunitats, sovint planteja temes de caràcter legal, ètic, etc. que també cal estudiar. Dʼaltra banda, en un món cada vegada més interconnectat i global, la necessitat dʼentendre les diverses cultures i de comunicar-se és cada cop més forta. Aquesta comprensió mútua inclou llenguatges, valors, creences, religions, drets, identitats, històries, narracions o imatges i és essencial conèixer-los per establir societats inclusives amb una gran col·laboració internacional.
Per la LERU és evident que les ciències socials i les humanitats tenen les eines per trobar els mecanismes que milloren la resiliència de persones, institucions, estats i de la societat en general, i amb això proporcionar una sensació de seguretat. Així, el document Essential SSH research for the societal challenge "Secure societies - Protecting freedom and security of Europe and its citizens" (Joost Augusteijn i Rick Lawson, abril de 2013) destaca la necessària recerca en història, comunicació o en ciències polítiques per abordar aquest repte del programa Horitzó 2020.
El document publicat que duu per títol Essential SSH research for the societal challenge "Fighting and adapting to climate change" (Peter Driessen, Jelle Behagel, Dries Hegger, Heleen Mees, Marleen van Rijswick i Kurt Deketelaere, maig de 2013) recorda que el canvi climàtic no és només un tema tecnològic, dʼinfraestructures o d'implementació de formes dʼenergia més netes. De fet, és un procés complex de transformació social que s'ha d'estudiar com a tal. En aquest sentit, la contribució de les ciències socials i les humanitats és crucial per entendre'l. El concepte de transformació social es refereix a canvis importants de les característiques del sistema que abasten canvis socials, culturals, tecnològics, polítics, econòmics i legals.
Finalment, en el darrer document publicat, Essential SSH research for the societal challenge "Secure, clean and efficient energy" (Shearer West, juny de 2013), la LERU hi exposa diferents aspectes per abordar el repte energètic des de les ciències socials i les humanitats, necessaris en lʼelaboració de polítiques institucionals, lleis, educació o planificació urbana, així com aspectes econòmics i socials que permetin actuar en la disminució del consum energètic.
Per a més informació consulteu la pàgina de la LERU dins del web de la UB.