Adéu a la Universitat

El professor Jordi Llovet.
El professor Jordi Llovet.
(13/04/2011)

Lʼúltim llibre del catedràtic de Literatura Comparada Jordi Llovet Adéu a la Universitat. Lʼeclipsi de les humanitats (Galàxia Gutemberg /Cercle de Lectors, 2011) porta aquest títol, elegíac i melangiós, tot fent referència al seu adéu com a professor en actiu, i al més que possible final del crèdit de les Humanitats en el si tant de la universitat com de la mateixa societat.

El professor Jordi Llovet.
El professor Jordi Llovet.
13/04/2011

Lʼúltim llibre del catedràtic de Literatura Comparada Jordi Llovet Adéu a la Universitat. Lʼeclipsi de les humanitats (Galàxia Gutemberg /Cercle de Lectors, 2011) porta aquest títol, elegíac i melangiós, tot fent referència al seu adéu com a professor en actiu, i al més que possible final del crèdit de les Humanitats en el si tant de la universitat com de la mateixa societat.

Narra les experiències viscudes per lʼautor al llarg dʼuna vida universitària de quaranta-tres anys, iniciada com a a estudiant el 1965 i acabada com a catedràtic lʼany 2008, de forma prematura a causa dʼun pla de prejubilació. Durant tots aquests anys, Llovet ha viscut experiències i moments de gran bellesa, de profit i de molta dignitat, però també confessa haver-ne viscut dʼaltres no tan complaents, molestos fins i tot. Es tracta dʼun assaig atípic, gens convencional, en què relata anècdotes viscudes a Londres, París, Berlín i Nova York, barrejades amb les seves experiències com a alumne, la seva tasca com a traductor, iniciatives com el Col·legi de Filosofia, les seves desavinences intel·lectuals i una argumentada crítica a lʼabandonament del projecte il·lustrat i humanista de la universitat.

Lʼautor acompanya cada situació amb una reflexió pedagògica, política i moral, per tal que el llibre serveixi de guia útil a les generacions tant presents com futures de professors, estudiants i directors de centres de secundària i universitaris. El professor Llovet és especialment crític amb el Pla de Bolonya que, segons ell, “ha convertit les Humanitats en residuals, que són bàsiques per a una formació global i base per a una bona ciutadania, intel·lectualment sobirana”. També és força crític amb lʼeducació per internet, ja que “cap màquina pot substituir la paraula dʼun professor”.
Gràcies a un acord amb el rectorat, el professor Llovet imparteix encara crèdits de grau a la UB.
 
Jordi Llovet (Barcelona, 1947) és professor de la UB des de 1972. Va fer el doctorat a la Universitat de Frankfurt i va completar els seus estudis a París i Berlín. Aquesta dualitat francogermànica ha marcat la seva feina, amb la traducció de Voltaire, Baudelaire, Valéry, Schiller, Goethe, Kafka, Rilke, Mann i Musil. Va fer crítica musical a La Vanguardia i actualment, col·labora cada setmana al diari El País amb la columna Els vostres clàssics, on estén el seu mestratge literari. Combina l'ensenyament amb la dedicació institucional i editorial. És membre fundador del Col·legi de Filosofia, que va presidir entre el 1984 i el 1989. Des de la fundació de l'Institut d'Humanitats (1987), és director de l'Àrea de Literatura i de la Societat d'Estudis Literaris. També cal destacar la tasca com a director de l'edició espanyola de l'Obra Completa de Franz Kafka (1996), a partir de l'edició crítica de Fischer Verlag (Frankfurt).
Va guanyar el IV Premi Anagrama d'Assaig amb Por una estética egoísta (1978). Traductor guardonat, va guanyar el Serra d'Or per la traducció de Monsieur Teste (1981), de Paul Valéry, i el Cavall Verd en dues ocasions: el 1994 per La mort d'Empèdocles, de Friedrich Hölderlin, i el 2000 per L'arxipèlag i Les Elegies, també d'aquest autor alemany.