20-N: la Universitat, quaranta anys enrere

El quarantè aniversari de la mort del dictador Francisco Franco és motiu enguany perquè la Universitat de Barcelona revisiti aquest règim repressor a través del programa dʼactivitats Franco 40/40: el franquisme en quarantena, que abastarà moltes disciplines, com ara el cinema, lʼart i les activitats acadèmiques. La Universitat, que ara analitza amb quaranta anys de perspectiva la política i la societat franquistes, també va ser una de les institucions coetànies de la dictadura i la mort de Franco el 20 de novembre de 1975. Aleshores, amb més de 45.000 estudiants i uns 2.700 membres de personal docent i investigador, la Universitat de Barcelona vivia moments convulsos per les protestes contra el règim protagonitzades per lʼalumnat i per conflictes com el del professorat no numerari, que no pertanyia al cos del funcionariat i denunciava les seves condicions laborals.

El quarantè aniversari de la mort del dictador Francisco Franco és motiu enguany perquè la Universitat de Barcelona revisiti aquest règim repressor a través del programa dʼactivitats Franco 40/40: el franquisme en quarantena, que abastarà moltes disciplines, com ara el cinema, lʼart i les activitats acadèmiques. La Universitat, que ara analitza amb quaranta anys de perspectiva la política i la societat franquistes, també va ser una de les institucions coetànies de la dictadura i la mort de Franco el 20 de novembre de 1975. Aleshores, amb més de 45.000 estudiants i uns 2.700 membres de personal docent i investigador, la Universitat de Barcelona vivia moments convulsos per les protestes contra el règim protagonitzades per lʼalumnat i per conflictes com el del professorat no numerari, que no pertanyia al cos del funcionariat i denunciava les seves condicions laborals.
Segons dades de lʼInstitut Nacional dʼEstadística, la Universitat tenia 45.147 estudiants el curs 1975-1976, repartits entre les facultats de Filosofia i Lletres —que amb 15.167 estudiants era la més gran; Economia i Empresa , amb 5.589; Dret (6.589); Ciències (6.220); Farmàcia (4.125) i Medicina (6.478). En aquella època, la Universitat de Barcelona acabava de viure un intensíssim període de creixement, reflectit en les noves facultats, en el que ara és el campus de la Diagonal. Des de la segona meitat de la dècada dels seixanta fins als primers anys dels setanta, hi va haver un increment dʼestudiants de més dʼun 400 %, i això malgrat que en aquells anys es funden la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Politècnica de Barcelona (actual UPC), de manera que els universitaris no es concentraven ja només a la Universitat de Barcelona.