Nova edició del Rànquing Web d'Universitats del Món

Actualment la mitjana de visites diàries al web de la UB és de 47.000
Actualment la mitjana de visites diàries al web de la UB és de 47.000
(27/07/2010)

El Laboratori de Cibermetria del Consell Superior dʼInvestigacions Científiques (CSIC) acaba de publicar la darrera edició del Rànquing Web dʼUniversitats del Món, que mesura el volum, la visibilitat i lʼimpacte de les pàgines web que publiquen les universitats. Aquesta nova edició incrementa considerablement la cobertura dʼÀsia i analitza les 20.000 institucions dʼeducació superior. Per primer cop, ofereix la classificació de les 12.000 primeres, en què la Universitat de Barcelona ocupa la posició 214.

Actualment la mitjana de visites diàries al web de la UB és de 47.000
Actualment la mitjana de visites diàries al web de la UB és de 47.000
27/07/2010

El Laboratori de Cibermetria del Consell Superior dʼInvestigacions Científiques (CSIC) acaba de publicar la darrera edició del Rànquing Web dʼUniversitats del Món, que mesura el volum, la visibilitat i lʼimpacte de les pàgines web que publiquen les universitats. Aquesta nova edició incrementa considerablement la cobertura dʼÀsia i analitza les 20.000 institucions dʼeducació superior. Per primer cop, ofereix la classificació de les 12.000 primeres, en què la Universitat de Barcelona ocupa la posició 214.

Els mateixos autors del Rànquing apunten que, en el cas de les universitats catalanes, el problema del multidomini, en via de solució, és la causa que no sʼassoleixin posicions més altes. La universitat espanyola que assoleix una millor posició és la Complutense de Madrid (147). Actualment la mitjana de visites diàries al web de la UB és de 47.000, xifra que augmenta a 60.000 de dilluns a divendres, i té pics de fins a 80.000 visites diàries en determinats moments de lʼany.

 
En general, les novetats en les posicions del Rànquing són escasses, ja que les universitats nord-americanes continuen liderant-lo (Harvard, Institut de Tecnologia de Massachusetts, Stanford i Berkeley). Així mateix, destaca el paper excel·lent de les institucions canadenques, que superen les britàniques en posicions de privilegi. A Europa, a més de les angleses (Cambridge i Oxford, però també lʼescocesa dʼEdimburg), sobresurten les suïsses (Institut Federal de Tecnologia de Suïssa, a Zurich) i les nòrdiques (Hèlsinki, Oslo). En posicions posteriors hi ha les alemanyes, les franceses i les italianes, ja que, en gran mesura, la recerca en aquests països es duu a terme en institucions independents (Institut Max Planck, Centre Nacional de Recerca Científica francès, Consell Nacional de Recerca italià).
 
A escala iberoamericana, destaca la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i és especialment remarcable la gran quantitat dʼuniversitats brasileres que, encapçalades per la de São Paulo, apareixen entre les millors de la regió. Les universitats de Xile i Buenos Aires se situen entre les brasileres i les mexicanes, i les del Japó, Hong Kong i Singapur encapçalen el rànquing asiàtic, rere les quals hi ha les taiwaneses i les coreanes. Les universitats xineses, al seu torn, continuen sense assolir els nivells de les dʼaquests països, i les del subcontinent indi estan molt enrere.