Noves excavacions als jaciments ibèrics de Kum-Castellet de Banyoles i Coll del Moro, a Tivissa

El jaciment de Kum-Castellet de Banyoles.
El jaciment de Kum-Castellet de Banyoles.
Recerca
(09/06/2021)

Arqueòlegs del Grup de Recerca sobre lʼArqueologia de la Complexitat i els Processos dʼEvolució Social: Protohistòria, Mediterrani Antic i Colonitzacions han fet noves excavacions als jaciments ibèrics de Kum-Castellet de Banyoles i Coll del Moro de la Serra dʼAlmos, tots dos al municipi de Tivissa (Ribera dʼEbre).

El jaciment de Kum-Castellet de Banyoles.
El jaciment de Kum-Castellet de Banyoles.
Recerca
09/06/2021

Arqueòlegs del Grup de Recerca sobre lʼArqueologia de la Complexitat i els Processos dʼEvolució Social: Protohistòria, Mediterrani Antic i Colonitzacions han fet noves excavacions als jaciments ibèrics de Kum-Castellet de Banyoles i Coll del Moro de la Serra dʼAlmos, tots dos al municipi de Tivissa (Ribera dʼEbre).

El Castellet de Banyoles és lʼúnica ciutat ibèrica documentada al curs inferior de lʼEbre. Va ser destruïda a les darreries del segle III aC en el context de la Segona Guerra Púnica, que va enfrontar Roma i Cartago. El 1937, els arqueòlegs Lluís Brull, Josep de C. Serra Ràfols i Salvador Vilaseca excaven les dues torres pentagonals del jaciment, que va continuar sent objecte dʼexcavacions durant els anys quaranta. Enguany sʼha reexcavat un sector dʼuns 6.000 metres quadrats a tocar de les torres pentagonals, que ha permès recuperar i estudiar de nou restes arqueològiques que havien quedat colgades. La intervenció també ha permès descobrir un nou tram de muralla que no es va documentar en les excavacions dels anys quaranta.

Al Coll del Moro, la segona campanya dʼexcavacions que hi ha dut a terme la UB té com a objectiu recuperar les restes arqueològiques excavades per Vilaseca durant els anys cinquanta del segle passat. En aquelles excavacions sʼhi van localitzar restes constructives dʼun poblat, un túmul funerari construït sobre dues habitacions, ceràmica ibèrica i restes òssies. En la campanya actual sʼha delimitat lʼassentament i sʼhan excavat quatre recintes de la part superior. Cal destacar la bona conservació de les estructures, algunes dʼelles amb més dʼ1,5 metres dʼalçada sobre paviment.

Lʼinvestigador de la UB Rafael Jornet explica que lʼavenç de la recerca sobre la cultura ibèrica al municipi de Tivissa «assoleix un salt qualitatiu amb la incorporació de les excavacions de la Serra dʼAlmos, que permet incidir en un període menys conegut al territori: lʼibèric antic». «En aquest període —detalla lʼexpert— es consolida una estructura social jerarquitzada, que sʼinicia durant la primera edat del ferro, al capdamunt de la qual hi ha un segment molt minoritari de nobles que concentren poder i riqueses». Són el que en lʼanàlisi antropològica de lʼevolució social es coneix com els big men o cabdills, que configuren els primers sistemes dʼintegració política, dʼun abast territorial encara molt modest. Segons Jornet, el Coll del Moro de la Serra dʼAlmos sʼinterpreta «com un gran edifici fortificat on residiria una dʼaquestes famílies dirigents, on emmagatzemarien productes propis i importats dʼaltres pobles de la Mediterrània, elaborarien artesania i organitzarien banquets i altres cerimònies en les quals el menjar i la beguda eren elements centrals, clau per reafirmar i perpetuar la seva posició privilegiada».

Les excavacions sʼemmarquen en el projecte de recerca quadriennal «Formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de lʼEbre (s. IX-I aC)», amb Rafael Jornet com a investigador principal.