La bellesa i la fascinació pel gravat, en un llibre singular

El llibre ens ensenya a apreciar les peculiaritats i la bellesa d’aquesta disciplina artística.
El llibre ens ensenya a apreciar les peculiaritats i la bellesa d’aquesta disciplina artística.
Cultura
(15/12/2014)

A les pàgines dʼEl arte del grabado antiguo. Obras de la colección Furió, Vicenç Furió ens ofereix una selecció dels millors gravats de la seva col·lecció, una de les més belles i completes que existeixen a lʼEstat, amb obres dʼartistes de la talla de Dürer, Rembrandt, Goya o Fortuny. Presentat en una edició especialment cuidada, el llibre ens ensenya a apreciar les peculiaritats i la bellesa dʼaquesta disciplina artística amb una passió que captivarà els amants del gravat i de lʼart en general.  

El llibre ens ensenya a apreciar les peculiaritats i la bellesa d’aquesta disciplina artística.
El llibre ens ensenya a apreciar les peculiaritats i la bellesa d’aquesta disciplina artística.
Cultura
15/12/2014

A les pàgines dʼEl arte del grabado antiguo. Obras de la colección Furió, Vicenç Furió ens ofereix una selecció dels millors gravats de la seva col·lecció, una de les més belles i completes que existeixen a lʼEstat, amb obres dʼartistes de la talla de Dürer, Rembrandt, Goya o Fortuny. Presentat en una edició especialment cuidada, el llibre ens ensenya a apreciar les peculiaritats i la bellesa dʼaquesta disciplina artística amb una passió que captivarà els amants del gravat i de lʼart en general.  

En el pròleg, José Manuel Matilla, cap del Departament de Dibuixos i Estampes del Museu del Prado, destaca que el gran valor dʼaquest llibre és oferir-nos «dʼuna manera amena, un instrument per aprendre delectant. Mitjançant un recorregut personal i emocionat per algunes de les estampes més importants de la seva col·lecció, obres dels més destacats gravadors de la historia, Vicenç Furió ens ofereix les claus per gaudir de les peculiaritats del gravat».

Dividit en quatre parts, «Apreciació i valors», «Petites obres mestres», «Grans estampes al burí» i «Llum, ombres i color», a la primera es caracteritzen els paràmetres generals del món del gravat antic: lʼabast temporal, que comença al segle XV i finalitza al XIX, quan es trenca amb els models de la tradició clàssica; les tècniques i els materials (gravats, estampes, xilografies, litografies, etc.); les diverses iconografies; les edicions i les còpies, i lògicament, en un àmbit procliu al col·leccionisme, les cotitzacions.

En el segon capítol, Furió sʼatura a presentar obres de petit format -a voltes petitíssim-, algunes dʼartistes cèlebres, com Rembrandt o Dürer, dʼaltres dʼautors menys coneguts, com Van Leyden o Beham. En totes, lʼautor hi destaca la perícia i lʼhabilitat tècnica necessàries per adaptar el tema i la forma a unes dimensions reduïdes, posant en relleu el domini i el dinamisme de Jacques Callot en la sèrie Misèries i desastres de la guerra -comparables als Desastres de la guerra de Goya-; lʼexcepcionalitat tècnica i la profunditat humana que desprenen els aiguaforts de Rembrandt, com Lʼorfebre, Lʼoració a lʼhort i El jugador de golf; o la mestria de Marià Fortuny en presentar un paisatge diminut amb escassos elements a Barca a la platja.

El tercer capítol tracta, contràriament, de gravats de grans dimensions, en què els artistes fan una exhibició de tècnica i disseny. En tots, la tècnica emprada és la del burí, utilitzada profusament al llarg del segle XVI. Furió ressalta la figura de lʼholandès Cornelis Cort com a principal renovador dʼaquesta tècnica, amb la qual obté variacions tonals i efectes de clarobscurs inèdits fins al moment, com ara a lʼobra Sant Joan Baptista al desert, autèntic compendi de les possibilitats que ofereix aquesta tècnica. Goltzius i Sadeler, entre dʼaltres, es configuren com a membres dʼaquesta escola nòrdica especialitzada en grans gravats.

El darrer capítol està dedicat a lʼanàlisi de la idoneïtat del gravat per als efectes de clarobscur, que sʼinicia a finals del segle XVI amb clares influències de Caravaggio, un dels grans mestres dʼaquesta tècnica en la pintura; destaca la creació dʼescenes nocturnes amb efectes de llum extraordinaris, com El banquet de Baltasar, de Jan Muller; Les negacions de Pere, de Schelte Adamsz Bolswert, o lʼAutoretrat de Rembrandt. El conreu de la tècnica del clarobscur arriba fins ben entrat el segle XIX, amb lʼextraordinària sèrie de Los caprichos de Goya o les obres mestres de Fortuny de temàtica nord-africana, entre les quals destaca Lʼanacoreta.

El llibre es presenta en una edició especialment cuidada per oferir amb la màxima qualitat possible les reproduccions dels gravats de la col·lecció Furió, una selecció de gairebé 140 obres essencials, a través de les quals lʼautor ens transmet la passió per una disciplina artística que mereix ser redescoberta pels amants de lʼart.

Vicenç Furió (Manresa, 1957), professor de Teoria i Sociologia de lʼArt del Departament dʼHistòria de lʼArt de la Universitat de Barcelona, és membre del consell de redacció de les revistes DʼArt i Matèria, i del comitè científic de la col·lecció Memoria Artium, coeditada per sis universitats catalanes i el MNAC, i publicada per Publicacions i Edicions de la UB. Les seves investigacions sʼhan centrat en temes relatius a la sociologia de lʼart, el reconeixement artístic i el món del gravat. És autor de diversos llibres, com Arte y reputación. Estudios sobre el reconocimiento artístico (Publicacions i Edicions de la UB, 2012), que va rebre el Premi de lʼAssociació Catalana de Crítics dʼArt 2012; Sociología del arte (Cátedra, 2012), i Ideas y formas en la representación pictórica (Publicacions i Edicions de la UB, 2011). Ha comissariat, entre dʼaltres, les exposicions Escultures famoses. La difusió del gust per lʼantiguitat i el col·leccionisme,  que es va celebrar al Museu Marès de Barcelona el 2005, La imatge de lʼartista. Gravats antics sobre el món de lʼart, celebrada a Girona el 2008 i que també va mostrar la seva faceta de col·leccionista.