El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, reivindica la cultura com a eina de progrés social

Dídac Ramírez ha participat aquest matí en el Fòrum Empresarial del Llobregat.
Dídac Ramírez ha participat aquest matí en el Fòrum Empresarial del Llobregat.
Institucional
(16/09/2015)

El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, ha participat aquest matí en el Fòrum Empresarial del Llobregat, punt de trobada dels principals agents socials, polítics i econòmics de la zona del Llobregat. Amb la ponència «Visió sobre les relacions entre la universitat i el món empresarial», el rector ha reclamat seguir treballant perquè universitats i empreses intensifiquin les seves relacions i reforcin, dʼaquesta manera, la transferència de coneixement envers la universitat. «La Universitat de Barcelona és un motor econòmic de primer ordre i un pilar fonamental del teixit productiu del seu territori dʼinfluència, però també som motors de progrés social», ha afirmat el rector, que ha erigit la cultura com a eina fonamental dʼaquest canvi social.

Dídac Ramírez ha participat aquest matí en el Fòrum Empresarial del Llobregat.
Dídac Ramírez ha participat aquest matí en el Fòrum Empresarial del Llobregat.
Institucional
16/09/2015

El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, ha participat aquest matí en el Fòrum Empresarial del Llobregat, punt de trobada dels principals agents socials, polítics i econòmics de la zona del Llobregat. Amb la ponència «Visió sobre les relacions entre la universitat i el món empresarial», el rector ha reclamat seguir treballant perquè universitats i empreses intensifiquin les seves relacions i reforcin, dʼaquesta manera, la transferència de coneixement envers la universitat. «La Universitat de Barcelona és un motor econòmic de primer ordre i un pilar fonamental del teixit productiu del seu territori dʼinfluència, però també som motors de progrés social», ha afirmat el rector, que ha erigit la cultura com a eina fonamental dʼaquest canvi social.

La vessant social de la universitat a través de la cultura ha ocupat una part important del discurs del rector. Ramírez ha assenyalat que la universitat ha de formar, fer recerca i transferir-la, però que també ha de tenir un fort compromís social. Ha afegit que la universitat pot fer grans aportacions des del punt de vista cultural, entenent la cultura en el seu sentit més ampli, des de la transmissió de valors fins al posicionament en les qüestions que preocupen i afecten la nostra societat, des de la crisi dels refugiats fins al compliment dels objectius del mil·lenni, passant per la protecció dels animals, per posar-ne uns quants exemples.

Ramírez ha apuntat que el sistema de recerca espanyol se situa entre els deu primers del món, especialment en termes de producció científica. Això no obstant, Espanya baixa fins als llocs entre 40 i 60 pel que fa a innovació, la qual cosa incideix negativament en la competitivitat del país. «La innovació, entesa com a transferència que arriba al mercat —és a dir, que algú la compra, requereix un compromís entre tots els agents perquè es redueixi aquest coll dʼampolla», ha afirmat el rector.

Per mostrar que la Universitat de Barcelona és un agent socioeconòmic de primer ordre, el rector ha destacat les xifres del darrer informe de la Lliga dʼUniversitats de Recerca Europees (LERU), que aplega les 21 universitats més intensives en recerca: «En total, contribuïm amb 71.200 milions dʼeuros al valor afegit brut europeu (VAB) i tenim una incidència directa en 900.000 llocs de treball». Baixant a escala catalana, la incidència de la Universitat de Barcelona es xifra en 1.400 milions dʼeuros en el VAB de Catalunya i en més de 20.000 llocs de treball.

El rector de la Universitat de Barcelona també sʼha referit a la importància del sector industrial per al conjunt de l'economia del país. I ho ha fet con un dels membres impulsors del Pacte més Indústria, lʼaliança que uneix universitats, sindicats, patronals i col·legis sota un mateix objectiu: reforçar les polítiques industrials del país per potenciar lʼeconomia productiva. «Crec fermament que així com sense universitat no hi ha país, una Catalunya sense indústria no hauria desenvolupat les dinàmiques de millora i progrés que lʼhan caracteritzat», ha apuntat el rector.

 
 
La Universitat i la ciutat de lʼHospitalet

A lʼinici de lʼacte, lʼalcaldessa de lʼHospitalet de Llobregat, Núria Marín, ha agraït a la Universitat de Barcelona i al seu rector lʼaposta per la ciutat, a través del desenvolupament de projectes presents i iniciatives futures. «Bellvitge és un dels grans pols de coneixement en salut del sud dʼEuropa», ha apuntat Marín. El rector Ramírez ha remarcat la voluntat metropolitana de la Universitat: «Tenim aquesta presència més enllà de Barcelona perquè tenim voluntat de servei». LʼHospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Gramenet i Badalona són les ciutats on la institució té una presència formativa destacada.

Ramírez ha assenyalat que el campus de Ciències de la Salut de Bellvitge és un dels actius més importants de la Universitat. Projectes com el del Centre de Producció de Medicaments Farmatec o la nova residència de Bellvitge reafirmen aquesta aposta.

Per últim, el rector ha apuntat el mèrit que suposa estar entre les 200 millors universitats del món (la UB se situa en aquesta posició tant en el rànquing de Xangai com en el QS): «Significa estar entre lʼ1 % capdavanter a escala mundial, tenint en compte que al món hi ha 25.000 universitats». «Les universitats espanyoles estem mal finançades, però també és cert que més inversió no té perquè suposar millors resultats», ha conclòs el rector.