El maltractament infantil augmenta els factors de risc associats al comportament suïcida juvenil

A l’Estat espanyol, el suïcidi és actualment la primera causa de mort en els joves.
A l’Estat espanyol, el suïcidi és actualment la primera causa de mort en els joves.
Recerca
(16/12/2021)

Un article publicat a la revista Journal of Clinical Medicine revela que el maltractament infantil augmenta alguns factors de risc que són determinants en les conductes suïcides en els joves. Segons aquesta recerca, les persones que han patit maltractament infantil tenen més predisposició a mostrar trets de personalitat relacionats amb la ira intensa, la impulsivitat i la desregulació emocional. A més, tendeixen a tornar a experimentar més situacions estressants al llarg de la vida. Tots aquests nous estressors i la desregulació emocional serien els factors que al capdavall podrien desencadenar els comportaments suïcides en la població més jove.

A l’Estat espanyol, el suïcidi és actualment la primera causa de mort en els joves.
A l’Estat espanyol, el suïcidi és actualment la primera causa de mort en els joves.
Recerca
16/12/2021

Un article publicat a la revista Journal of Clinical Medicine revela que el maltractament infantil augmenta alguns factors de risc que són determinants en les conductes suïcides en els joves. Segons aquesta recerca, les persones que han patit maltractament infantil tenen més predisposició a mostrar trets de personalitat relacionats amb la ira intensa, la impulsivitat i la desregulació emocional. A més, tendeixen a tornar a experimentar més situacions estressants al llarg de la vida. Tots aquests nous estressors i la desregulació emocional serien els factors que al capdavall podrien desencadenar els comportaments suïcides en la població més jove.

El treball està liderat per la catedràtica Lourdes Fañanás, de la Facultat de Biologia de la UB, lʼInstitut de Biomedicina de la UB (IBUB) i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM). La investigadora Laia Marques-Feixa, membre també dʼaquestes institucions, nʼés la primera autora. Desenvolupat en col·laboració amb lʼEPI-Young Stress Group del CIBERSAM, han participat en lʼestudi equips de la Universitat de Lleida, el Complex Assistencial Benito Menni (Sant Boi de Llobregat), lʼHospital Clínic de Barcelona, lʼHospital General Universitari Gregorio Marañón (Madrid), lʼHospital Universitari Puerta de Hierro (Majadahonda, Madrid), lʼHospital Universitari dʼAraba - Santiago Apóstol (Vitòria) i lʼHospital de Dia per a Adolescents de Gavà, de la Fundació Orienta.

Suïcidi juvenil: un problema de salut global

A lʼEstat espanyol, el suïcidi és actualment la primera causa de mort en els joves. Tot i que en la població adulta la mort per suïcidi és molt més prevalent en homes que en dones —gairebé el triple—, les dones fan més intents autolítics que els homes. Com a xifra preocupant, durant la pandèmia causada per la COVID-19, sʼhan disparat els ingressos hospitalaris de noies dʼentre dotze i divuit anys amb conductes autolesives.

El nou treball se centra en lʼestudi de 187 nens i joves de set a disset anys, amb o sense trastorns mentals. Sʼhan explorat les seves experiències de maltractament infantil, els esdeveniments vitals estressants recents, i alguns trets de la personalitat límit i el risc de conductes suïcides.

«Lʼadolescència és una etapa dʼalta vulnerabilitat emocional i sʼestima que el 70 % dels trastorns mentals apareixen en aquest moment», explica la catedràtica Lourdes Fañanás, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals UB i investigadora principal del grup del CIBERSAM. «El cervell dʼun adolescent —continua— està en ple procés de maduració i aquest procés pot comportar dificultats en lʼautocontrol i una major impulsivitat i inestabilitat emocional, que són elements decisius per desenvolupar algunes conductes de risc».

«També sol ser una etapa de molts canvis (dinàmica familiar, nous grups amb els companys, activitats i reptes nous, etc.) que poden comportar un increment de situacions estressants per als joves», remarca Fañanás.

A més, segons detalla la investigadora Laia Marques-Feixa (UB-IBUB-CIBERSAM), se sap que «quan existeix un trauma relacional durant la infància —per exemple, la negligència o el maltractament psicològic, físic o sexual—, es poden alterar tres capacitats primàries del desenvolupament: la regulació emocional, la identitat i la manera dʼestablir relacions interpersonals». «Si quan arriba lʼadolescència no sʼhan pogut consolidar unes bones bases en aquestes capacitats, la persona podria tenir més dificultats a causa de la mancança de recursos psicològics sòlids per fer front als reptes, conflictes i dificultats quotidianes que es presenten al llarg de la vida», conclou.

Psicopatologia juvenil: el trànsit de lʼadolescència

Les experiències de vida, a més de la predisposició genètica, són elements decisius per definir la nostra personalitat. En psicologia, es parla de trastorns de la personalitat quan la manera com una persona percep, pensa i es relaciona amb lʼentorn i amb si mateix és inflexible i desadaptativa, de manera que li genera un gran malestar psicològic i un deteriorament en la qualitat de vida.

El treball no estableix una relació directa entre el maltractament infantil i la possibilitat dʼexpressar un comportament suïcida en els joves. Ara bé, les conclusions apunten que patir maltractament infantil augmenta alguns factors de risc que poden desencadenar conductes suïcides en la població més jove.

«La nostra recerca indica que, per reduir les conductes suïcides en els joves, caldria treballar estratègies de regulació de les emocions, així com intentar reduir al màxim possible lʼexposició a nous esdeveniments estressants (canvis de domicili, baralles, expulsions, etc.), especialment en aquelles persones amb historials de maltractament infantil», apunta Laia Marques-Feixa.

Com que lʼadolescència és el període en què sʼestan acabant dʼassentar les bases de la nostra personalitat, és difícil fer diagnòstics sobre aquests trastorns en el jovent. «A més, hi ha algunes característiques comunes entre els diferents trastorns de la personalitat, i aquesta condició dificulta encara més fer diagnòstics específics», subratlla lʼexpert Jorge Moya-Higueras, de la Universitat de Lleida i del CIBERSAM.

«Per això —continua—, aproximar-se a aquesta qüestió des dʼuna visió més dimensional —amb trets de personalitat transdiagnòstics al llarg dʼun continu temporal, com ara la desregulació emocional— pot ser una estratègia més útil que la classificació categòrica (trastorn present o no present)».

Més inversió en salut pública per millorar la prevenció

Actualment, el consorci SURVIVE —una iniciativa impulsada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, lʼInstitut de Salut Carlos III i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats— aplega diverses institucions i hospitals per estudiar la incidència del suïcidi, avaluar-ne els factors de risc i dissenyar estratègies dʼintervenció i prevenció.

Impulsar estudis més complexos i longitudinals —amb més variables en consideració— serà un element essencial per poder definir factors de predicció del suïcidi juvenil i millorar les estratègies de prevenció amb tots els agents sanitaris i socials implicats.

En aquest context, un primer pas per evitar les conductes suïcides «seria invertir més diners en la prevenció, especialment en la població infantil. Això implica donar suport a les famílies perquè els infants puguin créixer en ambients sans i segurs», apunta lʼequip.

En segon lloc, caldria fer una bona detecció i una intervenció precoç en els infants i adolescents que presenten dificultats emocionals o conductuals, alerten els experts. Tot i que actualment existeix un codi de risc de suïcidi, la sanitat pública hauria dʼoferir una àmplia xarxa de professionals, serveis i recursos per poder atendreʼls molt abans. «Com que la majoria de persones que presenten conductes suïcides tenen associat un trastorn mental, el més important seria començar per aquí», remarquen.

Malgrat lʼalta demanda dʼaquests serveis per part de la població en els últims anys, la ràtio de professionals públics de salut mental a lʼEstat és només de 6 per cada 100.000 habitants. Per contra, a Europa es tripliquen aquestes dades. «Per tant, per salvar aquest dèficit tan vergonyós caldria començar per invertir en salut mental, especialment en la població infantojuvenil, des dels diferents serveis sanitaris, lʼeducació, la justícia, etc.», conclou lʼequip investigador.

 

Article de referència:

Marques-Feixa, L.; Moya-Higueras, J.; Romero, S.; Santamarina-Pérez, P.; Rapado-Castro, M.; Zorrilla, I.; Martín, M.; Anglada, E.; Lobato, M. J.; Ramírez, M.; Moreno, N.; Mayoral, M.; Marín-Vila, M.; Arias, B.; Fañanás, L.; EPI-Young Stress Group. «Risk of suicidal behavior in children and adolescents exposed to maltreatment: the mediating role of borderline personality traits and recent stressful life events». Journal of Clinical Medicine, novembre de 2021. Doi: 10.3390/jcm10225293