Una recerca analitza lʼeficiència de la gestió de les autopistes

L'estudi ha estat publicat a la revista <i>Research in Transportation Economics</i>.
L'estudi ha estat publicat a la revista Research in Transportation Economics.
Recerca
(19/12/2019)

Un estudi publicat recentment a la revista Research in Transportation Economics analitza lʼeficiència de les autopistes de peatge a lʼEstat espanyol entre lʼany 1988 i 2015. El treball ha estat elaborat pels investigadors Daniel Albalate i Jordi Rosell, membres de lʼObservatori dʼAnàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques de la Universitat de Barcelona.

L'estudi ha estat publicat a la revista <i>Research in Transportation Economics</i>.
L'estudi ha estat publicat a la revista Research in Transportation Economics.
Recerca
19/12/2019

Un estudi publicat recentment a la revista Research in Transportation Economics analitza lʼeficiència de les autopistes de peatge a lʼEstat espanyol entre lʼany 1988 i 2015. El treball ha estat elaborat pels investigadors Daniel Albalate i Jordi Rosell, membres de lʼObservatori dʼAnàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques de la Universitat de Barcelona.

Un dels resultats destacats és que no es troben avantatges dʼuna millora de lʼeficiència de costos dʼun gestor privat dʼautopistes respecte al seu homòleg públic. Això sʼanalitza de dues maneres: comparant les concessionàries dʼautopistes públiques i privades i analitzant els anys posteriors a processos de privatització. En el primer cas, no es troba cap diferència de millor gestió entre empreses públiques i privades al llarg del període analitzat. Dʼaltra banda, es veu com en els anys posteriors a la privatització no hi ha una millora de lʼeficiència de les autopistes. «Davant la situació actual de la fi de concessions o el rescat dʼautopistes privades, no trobem proves ni a favor de la gestió pública ni de la privada», afirma Jordi Rosell, un dels autors de lʼestudi. El que sí que sʼha trobat és que les concessionàries que han fet fallida presenten uns nivells dʼeficiència estructural clarament molt més baixos que les que no han fet fallida. «Això posa de manifest que no és la gestió pública o privada de lʼautopista el que en millora lʼeficiència, sinó seleccionar i construir autopistes que tinguin nivells acceptables de demanda», remarca Jordi Rosell.

Una altra observació de lʼestudi és que les autopistes promogudes per governs autonòmics i locals són més eficients que no pas les que promou el Govern central. Les autopistes impulsades per governs regionals i locals tenen entre 2 i 4 punts més dʼeficiència, que en termes econòmics són desenes de milions dʼeuros anuals. «Això és degut al fet que els governs regionals tenen més habilitat a lʼhora de seleccionar projectes viables i evitar els anomenats elefants blancs, és a dir, aquells projectes amb un valor social molt baix», afirma Daniel Albalate, professor dʼEconomia de la Universitat de Barcelona i autor també de lʼinforme. Per exemple, en les autopistes promogudes per governs autonòmics i locals, la fase de construcció és molt més cara —principalment perquè són projectes que sovint han de salvar dificultats geogràfiques—, però tot i això, els ingressos futurs per quilòmetre dʼautopista es doblen respecte a les autopistes promogudes per lʼEstat. Segons Albalate, «sʼha de posar més atenció a lʼavaluació econòmica i financera dels projectes de construcció dʼautopistes que no pas a la decisió posterior de gestió pública o privada». «Ni la privatització ni la nacionalització dʼautopistes no soluciona el problema de fons, que és seleccionar un bon projecte», conclou.

Altres dades obtingudes són unes disminucions dels nivells de costos al voltant del 0,4 % anual, una dada que demostra que, tot i la introducció dʼinnovacions tecnològiques com les cabines de pagament automàtiques, es tracta dʼun sector amb uns guanys de productivitat relativament baixos. També es conclou que les economies de densitat són molt més importants que les economies dʼescala: incrementar el trànsit és molt més rellevant que estendre la xarxa dʼautopistes.

Lʼestudi inclou totes les concessionàries dʼautopistes de lʼEstat espanyol entre lʼany 1988 (any en què es disposa de tota la informació per a cada concessionària) i lʼany 2015. Tan sols se nʼexclouen algunes concessionàries del País Basc durant alguns anys per manca dʼinformació. Als inicis es consideren entre vuit i deu concessionàries, mentre que al final del període el nombre de concessionàries augmenta fins a les trenta-una. Lʼestudi té en compte variables anuals per a cada concessionari com els costos totals, els laborals, els de manteniment i de capital, així com el trànsit, la llargada de la xarxa o el nombre dʼaccidents, entre dʼaltres.

El treball utilitza anàlisis de fronteres estocàstiques per estimar lʼeficiència de costos, i diferencia entre dos tipus dʼeficiència: lʼeficiència persistent, relacionada amb la construcció de projectes i els costos enfonsats, i lʼeficiència transitòria, més estretament relacionada amb l'eficiència de gestió.

 

Referència de l'article:

Daniel Albalate, Jordi Rosell. «On the efficiency of toll motorway companies in Spain», Research in Transportation Economics, setembre del 2019. Doi: https://doi.org/10.1016/j.retrec.2019.100747