Un estudi confirma lʼalt valor documental dels dotze gravats de Goya conservats a Vilanova i la Geltrú

<i>Disparate femenino</i>, disbarat número 1. Foto: Consell Comarcal del Garraf
Disparate femenino, disbarat número 1. Foto: Consell Comarcal del Garraf
(31/01/2013)

Els dotze gravats atribuïts a Francisco de Goya (1746-1828) que es conserven a la Masia dʼen Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú (Garraf), són autèntics i, a més, excepcionals, segons un estudi que ha dut a terme la catedràtica de Pintura i Gravat de la Facultat de Belles Arts de la UB M. Rosa Vives. Corresponen a proves dʼimpremta que es van fer abans de la primera edició de la sèrie Los Disparates de lʼartista aragonès, a mitjans del segle XIX, i presenten alguns detalls inèdits.

<i>Disparate femenino</i>, disbarat número 1. Foto: Consell Comarcal del Garraf
Disparate femenino, disbarat número 1. Foto: Consell Comarcal del Garraf
31/01/2013

Els dotze gravats atribuïts a Francisco de Goya (1746-1828) que es conserven a la Masia dʼen Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú (Garraf), són autèntics i, a més, excepcionals, segons un estudi que ha dut a terme la catedràtica de Pintura i Gravat de la Facultat de Belles Arts de la UB M. Rosa Vives. Corresponen a proves dʼimpremta que es van fer abans de la primera edició de la sèrie Los Disparates de lʼartista aragonès, a mitjans del segle XIX, i presenten alguns detalls inèdits.

 
El Consell Comarcal del Garraf va obrir lʼoctubre passat «una línia de treball vinculada a la investigació» per sortir de dubtes sobre lʼautenticitat dʼuns gravats emmarcats per parelles, de 22 per 32 centímetres, que formen part del llegat que la família del poeta Manuel de Cabanyes (1808-1833) va deixar a la finca familiar. Ja en les primeres anàlisis, Vives va comprovar la bona qualitat del paper i de la tinta, de color negre, i va confirmar una «esplèndida impressió». Durant els tres mesos que ha durat la recerca, Vives ha estudiat, documentat i analitzat detalladament les dotze estampes «des de tots els punts de vista determinants: documentals, comparatius i comprovables, en els vessants històric, formal, tècnic i material». Dʼaquesta manera, ha aconseguit autentificar i catalogar els gravats.
 
La recerca confirma que el conjunt dʼestampes presenta característiques comunes de tinta i paper; i el seu format, amb els marges tallats, també és uniforme. Una altra característica que les fa singulars són els retocs en tremp blanc en llocs molt concrets del paper per realçar els punts de llum. Tots aquests aspectes indiquen que pertanyen a un mateix tiratge. També es creu que podrien haver estat penjades directament a la paret per servir de referència al mateix taller on seʼn va fer el treball dʼedició. Se situen cronològicament entre el 1848 i el 1863, tot i que Vives apunta que és molt difícil determinar-ne la data exacta: la falta de marges —retallats— impedeix veureʼn la marca dʼaigua, el número de sèrie i la data de la calcografia.
 
La conclusió principal del treball indica que són «proves pòstumes dʼassaig, abans del primer tiratge», és a dir, proves que es van fer per poder ajustar tintes i papers abans de la impressió definitiva. Són, doncs, obres úniques per «lʼalt valor documental que aporta la seva raresa», ja que no es coneixen proves dʼassaig com aquestes. A més, «ajuden a conèixer lʼobra gràfica de Goya», i alhora incrementen el patrimoni artístic i cultural del país.
 
La sèrie Los Disparates
 
Les estampes conservades a la Masia dʼen Cabanyes formen part dʼuna sèrie de vint-i-dos gravats anomenada Los Disparates, lʼúltima que el pintor aragonès va elaborar abans dʼexiliar-se a França i que segons alguns experts podria ser una sèrie inacabada. El primer tiratge dels gravats el va fer lʼany 1864 la Reial Acadèmia de San Fernando i, per això, es considera que les proves dʼassaig són anteriors a aquesta data.
 
Segons apunta Vives, iconogràficament són difícils de catalogar, ja que no tenim cap document escrit en què Goya expliqui què significa aquesta sèrie, llevat dels títols manuscrits: tots ells comencen amb la paraula disparate, dʼaquí el nom que dóna a la sèrie. La primera edició, tanmateix, es va publicar amb el títol Los proverbios, ja que es va entendre que les imatges feien referència a proverbis. Pel que fa a la tècnica, lʼautora de lʼestudi explica que es tracta de lʼaiguafort i lʼaiguatinta.
 
El llegat de la família Cabanyes
 
Les peces formaven part de la col·lecció pictòrica de la família Cabanyes, algunes estaven exhibides a la biblioteca de la Masia i dʼaltres es conservaven als magatzems. Sobre la manera com van arribar aquestes obres a la Masia, no seʼn tenen dades concretes, però hi ha la hipòtesi que Joaquim de Cabanyes les podria haver adquirit en un dels seus desplaçaments a Madrid. La troballa dʼun retall del diari La Vanguardia del 1895 a sota dʼun dels gravats emmarcats fa pensar que en aquesta data les peces ja estaven emmarcades i possiblement a la Masia.
 
La catalogació de les dotze estampes sʼha pogut fer gràcies a la subvenció que el Consell Comarcal del Garraf ha rebut de lʼObra Social de Caixa Penedès, que permetrà, també, restaurar-les abans de fer-ne lʼexhibició pública al Centre dʼInterpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, situat a la mateixa masia.