Un assaig clínic pioner provarà una psicoteràpia amb realitat virtual per a joves amb depressió
Alguns estudis revelen xifres preocupants de joves amb símptomes de depressió. Per això, mitjançant un assaig clínic coordinat per Guillem Feixas, catedràtic de la Facultat de Psicologia i lʼInstitut de Neurociències de la UB (UBNeuro), i per Adrián Montesano, professor i investigador dels Estudis de Psicologia i Ciències de lʼEducació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), sʼestà mirant de trobar eines noves que permetin millorar el tractament psicològic dʼaquesta població.
Alguns estudis revelen xifres preocupants de joves amb símptomes de depressió. Per això, mitjançant un assaig clínic coordinat per Guillem Feixas, catedràtic de la Facultat de Psicologia i lʼInstitut de Neurociències de la UB (UBNeuro), i per Adrián Montesano, professor i investigador dels Estudis de Psicologia i Ciències de lʼEducació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), sʼestà mirant de trobar eines noves que permetin millorar el tractament psicològic dʼaquesta població.
Lʼestudi, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, analitzarà la utilitat de la teràpia de constructes personals en joves dʼentre 18 i 29 anys que presenten símptomes lleus o moderats de depressió. A més, explorarà si aquesta teràpia és més eficaç en combinació amb EYME, una innovadora aplicació de realitat virtual.
El professor Adrián Montesano explica que la depressió afecta «entre el 60 % i el 80 % dels joves», xifra que probablement ha arribat a aquest punt a causa de la pandèmia. «En la majoria dels casos —afegeix—, els símptomes són lleus, però sabem que, com més aviat es faci atenció a aquests problemes, menys probable és que es mantinguin a llarg termini o que sʼagreugin».
«La teràpia de constructes personals està especialment centrada en la manera com les persones construeixen la seva realitat i en el significat que donen a les coses que els passen i a les persones que els envolten», explica Montesano. En les últimes dècades ha anat mostrant resultats positius, però aquest és el primer assaig en què sʼaplica específicament a joves amb símptomes depressius. Això permetrà comparar lʼeficàcia dʼaquesta teràpia amb la de la teràpia cognitivoconductual, que es pren com a referència i que es basa especialment en les conductes observables.
EYME, una plataforma digital desenvolupada a la UB
La realitat virtual ja sʼha provat en teràpies dʼexposició per abordar determinades fòbies, però és la primera vegada que sʼaplicarà en el tractament de la depressió i com a psicoteràpia en general. Lʼaplicació de realitat virtual EYME, desenvolupada per la UB, és pionera: consisteix en una plataforma digital immersiva que ajuda els psicoterapeutes a explorar i analitzar les percepcions interpersonals dels pacients (també és aplicable al coaching i a la consultoria dʼorganitzacions). Mitjançant una entrevista prèvia, el sistema transforma els significats i les persones importants per a la identitat del pacient en esferes i paraules que sʼubiquen dins dʼun espai en tres dimensions . Això permet acompanyar la persona en un passeig per la seva ment i pel seu univers de significats i valors personals, cosa que afavoreix la conversa terapèutica. «Els algorismes que fa servir es basen en el treball acumulat durant dues dècades, i creiem que pot tenir un valor afegit entre la població jove: pot millorar la seva adherència al tractament i lʼatractiu de la psicoteràpia», detalla Montesano.
La implicació del pacient, decisiva
Un dels factors clau de la teràpia psicològica és la implicació del pacient. Tot i així, al voltant del 35 % dels pacients abandonen el tractament abans que es pugui considerar completat (diversos tipus de psicoteràpia han mostrat tenir, en termes globals, un grau dʼeficàcia equivalent). Per això és fonamental poder personalitzar el tractament partint de les preferències personals. Aquest assaig clínic, si fos positiu, ajudaria a assolir aquest objectiu.
El professor Guillem Feixas destaca: «Aquest assaig és important per estudiar si podem millorar lʼeficàcia de la psicoteràpia amb lʼajut dʼuna tecnologia humanitzada (no substitueix el terapeuta) i humanitzadora (es potencia lʼautoconeixement sense etiquetar la persona que consulta). Ara ho estem estudiant en depressió, però hem observat que funciona en molts altres trastorns (alimentaris, de personalitat i altres) i en transicions vitals (pèrdua, dol, migració, trauma, etc.), en què el sentit dʼidentitat té una implicació forta. Hi veiem un important potencial de futur».
Tot i que el reclutament de voluntaris continuarà obert fins a principis de 2023, lʼassaig, que es farà amb un total de 225 pacients , ja ha començat: les primeres consultes sʼestan fent a les universitats implicades , així com en centres de salut i hospitals associats al projecte. Les persones que hi vulguin participar han de tenir entre 18 i 29 anys i han de presentar símptomes lleus o moderats de depressió. Com a part de lʼestudi, seʼls oferiran sessions gratuïtes de teràpia amb qualitat científica, conduïdes per professionals experts. Les persones voluntàries sʼhi poden apuntar directament des del web del projecte, que està en línia amb el tercer objectiu de desenvolupament sostenible.