Nova aproximació per avaluar lʼestat de salut dels rius intermitents
Més del 50 % de la xarxa fluvial mundial està formada per rius temporals o intermitents: rius que, durant una època de lʼany, principalment lʼestival, presenten lleres completament seques o amb algunes basses aïllades. Aquests rius presenten una alta variabilitat, tant espacial com temporal, que fa que no seʼls puguin aplicar les eines que sʼempren per calibrar lʼestat de salut dels rius permanents. Un estudi liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona, publicat recentment a la revista Ecological Indicators, ha identificat nous indicadors biològics —és a dir, organismes com ara insectes o altres invertebrats aquàtics— que podrien servir per avaluar lʼimpacte humà en la qualitat de les aigües dʼaquests rius, que acullen una fracció molt important de la biodiversitat tant terrestre com aquàtica.
Més del 50 % de la xarxa fluvial mundial està formada per rius temporals o intermitents: rius que, durant una època de lʼany, principalment lʼestival, presenten lleres completament seques o amb algunes basses aïllades. Aquests rius presenten una alta variabilitat, tant espacial com temporal, que fa que no seʼls puguin aplicar les eines que sʼempren per calibrar lʼestat de salut dels rius permanents. Un estudi liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona, publicat recentment a la revista Ecological Indicators, ha identificat nous indicadors biològics —és a dir, organismes com ara insectes o altres invertebrats aquàtics— que podrien servir per avaluar lʼimpacte humà en la qualitat de les aigües dʼaquests rius, que acullen una fracció molt important de la biodiversitat tant terrestre com aquàtica.
Lʼestudi, basat en dades procedents de 33 rius de Catalunya, ha analitzat els invertebrats aquàtics presents en els rius intermitents i els ha classificat segons la seva resistència a la durada i la freqüència de les fases seques. Aquests resultats podrien permetre als gestors adequar alguns dels índexs que actualment sʼutilitzen a Espanya —com ara lʼíndex IBMWP (Iberian BioMonitoring Working Party score system), que avalua els impactes antròpics en la qualitat de les aigües—, que no estan adaptats als rius intermitents.
En el treball, liderat per la catedràtica Isabel Muñoz, hi han participat les investigadores del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la UB Rebeca Arias-Real —primera autora de lʼestudi— i Margarita Menéndez. També ha format part de la recerca Cayetano Gutiérrez-Cánovas, investigador de lʼEstació Biològica de Doñana (EBD) del Consell Superior dʼInvestigacions Científiques (CSIC).
Cerca dʼindicadors dels impactes antròpics
Malgrat lʼextensió i la importància dels rius intermitents, aquests ecosistemes han estat exclosos de gairebé tots els programes de conservació i avaluació, perquè és molt difícil establir condicions de referència, a causa de les diferents fases aquàtiques i seques que travessen. «Les eines actuals de biomonitoreig es basen en les espècies que viuen als rius permanents i, per tant, no són eficients si els apliquem, sense adaptacions, als rius intermitents», explica Isabel Muñoz.
Els organismes que acullen aquests rius intermitents presenten adaptacions que els permeten viure en condicions de canvi entre fases aquàtiques i terrestres. Per tant, lʼobjectiu de lʼestudi és saber quines espècies poden viure als rius intermitents, o en quines condicions hidrològiques són capaces de fer-ho, per poder adaptar i modificar els índexs actuals dʼavaluació de lʼestat ecològic dels rius. «Amb el nostre enfocament, es podrien arribar a identificar tàxons i indicadors que responguessin als impactes antròpics i no a lʼestrès de la fase seca o terrestre», explica Rebeca Arias-Real. «És a dir, que una espècie no aparegui en un riu intermitent no necessàriament vol dir que sigui per contaminació antròpica; potser és perquè aquesta espècie no presenta les adaptacions necessàries per sobreviure en aquests ecosistemes tan fluctuants».
Invertebrats aquàtics resistents i sensibles a les fases seques
Amb aquest objectiu, els investigadors han mesurat diverses variables hidrològiques dels rius intermitents, com ara el nombre exacte de dies que estaven «secs» o les vegades que sʼassecaven al llarg dʼun any. «Els últims anys, lʼús de sensors capaços de mesurar in situ la temperatura o el nivell de lʼaigua ha fet que cada vegada disposem de més aproximacions quantitatives que ens ajuden a entendre millor lʼefecte de la intermitència del flux en la biodiversitat», ressalta Rebeca Arias-Real.
A partir dʼaquestes variables i de lʼestudi detallat de les característiques i lʼabundància i la densitat dels invertebrats aquàtics en les diferents fases hidrològiques, els investigadors han pogut construir els nínxols hidrològics dʼaquests organismes, és a dir, els seus límits de resistència a la dessecació. Arran dels resultats, sʼhan establert quatre grups dʼinvertebrats: un de sensible a la dessecació i tres amb graus diferents de resistència. Així, les espècies que presenten nínxols resistents a la fase seca podrien servir per desenvolupar o adaptar els índexs de biomonitoreig actuals i establir les condicions de referència per als rius intermitents, mentre que les espècies amb nínxols sensibles «sʼhaurien dʼexcloure dels índexs, ja que la seva absència no es deu a impactes antròpics sinó a la impossibilitat de la seva presència», apunta Arias-Real.
«Per exemple —continua—, identifiquem tàxons sensibles a la contaminació amb tolerància a la dessecació parcial, com Lepidostoma; moderada, com Corduliidae, o alta com Nemoura, que podrien servir com a potencials bioindicadors per als rius intermitents».
Rius intermitents i canvi climàtic
Aquests resultats obren la porta a implementar aquesta metodologia en altres regions i a utilitzar-la amb altres espècies, per poder millorar la conservació dʼaquests ecosistemes que es preveu que augmentin els pròxims anys. «Degut al canvi climàtic (augment de la temperatura i descens de les precipitacions), sʼespera que molts rius que ara són permanents es tornin intermitents i que, en els ja intermitents, augmenti la freqüència i la durada de les fases seques», alerta Rebeca Arias-Real.
Per tant, per a la investigadora és molt important «continuar treballant per entendre com la biodiversitat respon als continus cicles de fases aquàtiques i seques, i com això afecta el seu funcionament, per poder avançar en la conservació dʼaquests ecosistemes únics», conclou.
Article de referència:
Arias-Real, R.; Gutiérrez-Cánovas, C.; Menéndez, M.; Muñoz, I. «Drying niches of aquatic macroinvertebrates identify potential biomonitoring indicators in intermittent and ephemeral streams». Ecological Indicators, agost de 2022. DOI: https://doi.org/10.1016/j.ecolind.2022.109263