La salinització dels rius: un problema mediambiental a tot el planeta

La salinització és un problema que s'agreuja en molts ecosistemes fluvials de tot el món. (Foto: rierol Woady, Austràlia / Ben J. Kefford)
La salinització és un problema que s'agreuja en molts ecosistemes fluvials de tot el món. (Foto: rierol Woady, Austràlia / Ben J. Kefford)
Recerca
(11/01/2013)

La salinització dels rius és un problema global en països dʼarreu del món i genera un gran cost mediambiental i econòmic, a més de comportar un risc elevat per a la salut global. El canvi climàtic i el consum creixent dʼaigua podrien agreujar encara més el panorama futur, segons es desprèn dʼun article de revisió publicat a la revista Environmental Pollution per un equip internacional liderat pels professors del Departament dʼEcologia de la UB Narcís Prat i Miguel Cañedo-Argüelles. També signen el treball Ben J. Kefford, de la Universitat de Tecnologia de Sidney (Austràlia); Christophe Piscart, de la Universitat de Lió (França); Ralf B. Schäfer, de la Universitat de Koblenz-Landau (Alemanya), i Claus-Jürgen Schulz, de lʼInstitut Estatal de Medi Ambient i Geologia de Turíngia (TLUG, Alemanya).

La salinització és un problema que s'agreuja en molts ecosistemes fluvials de tot el món. (Foto: rierol Woady, Austràlia / Ben J. Kefford)
La salinització és un problema que s'agreuja en molts ecosistemes fluvials de tot el món. (Foto: rierol Woady, Austràlia / Ben J. Kefford)
Recerca
11/01/2013

La salinització dels rius és un problema global en països dʼarreu del món i genera un gran cost mediambiental i econòmic, a més de comportar un risc elevat per a la salut global. El canvi climàtic i el consum creixent dʼaigua podrien agreujar encara més el panorama futur, segons es desprèn dʼun article de revisió publicat a la revista Environmental Pollution per un equip internacional liderat pels professors del Departament dʼEcologia de la UB Narcís Prat i Miguel Cañedo-Argüelles. També signen el treball Ben J. Kefford, de la Universitat de Tecnologia de Sidney (Austràlia); Christophe Piscart, de la Universitat de Lió (França); Ralf B. Schäfer, de la Universitat de Koblenz-Landau (Alemanya), i Claus-Jürgen Schulz, de lʼInstitut Estatal de Medi Ambient i Geologia de Turíngia (TLUG, Alemanya).

 

Quan lʼactivitat humana incrementa la salinitat dels ecosistemes fluvials

 
Lʼorigen de la salinitat als rius pot ser natural, a causa de la geologia del terreny o de la climatologia, o bé antropogènic, és a dir, provocada per abocaments domèstics i industrials, per lʼactivitat minera o per residus agrícoles i ramaders, entre dʼaltres. En ecosistemes fluvials de tot el món, lʼexcés de sal als rius per lʼactivitat humana és un factor que condiciona la supervivència dʼorganismes i comunitats, la biodiversitat i lʼequilibri ecològic de tot lʼecosistema, i genera també efectes de caràcter econòmic i problemes de salut pública.
 
Segons explica Miguel Cañedo-Argüelles, primer autor de lʼestudi, «aquest article vol donar una visió integradora i posar lʼaccent en la gravetat dels efectes ecològics, econòmics i de salut global que suposa la salinització secundària». Lʼexpert remarca que es tracta dʼun procés global: «Es dóna en moltes regions del món, tot i que encara hi ha un gran desconeixement sobre aquesta problemàtica». Lʼexemple més extrem de salinització es troba en alguns rius dʼAustràlia. «Ara bé —continua Cañedo-Argüelles—, en aquest cas sí que sʼhan fet estudis dʼàmbit local per diagnosticar de manera clara el problema; com a conseqüència, en alguns rius tots els agents que fan ús dels seus recursos naturals (agricultors, industrials, etc.) han cooperat per buscar-hi solucions».
 
Al continent europeu, el procés de salinització de rius per lʼacció de les persones sʼestà agreujant des de fa anys. «A Espanya també és un problema», assenyala el catedràtic Narcís Prat, director del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB. «A la plana de lʼEbre, a causa de les característiques del sòl i del tipus dʼagricultura que sʼhi practica, hi ha rius encara més salats que alguns dʼAustràlia —explica—, però aquí les prioritats en la gestió dels recursos hídrics tenen poc en compte la conservació dels sistemes fluvials i aquesta qüestió no es corregeix». Segons Prat, aquest tema encara és més greu a la regió de Múrcia: «Allà reguen molt i hi ha poca aigua, i els rius són salins per lʼefecte de lʼexcés dʼexplotació de lʼaigua».
 
Quin és el grau de salinitat dels rius catalans?
 
A la xarxa hidrogràfica catalana, també hi ha trams amb nivells alts de salinitat. En concret, els experts han estudiat la salinització de la conca del Llobregat amb lʼajut del mesocosmos Sostaqua, una infraestructura que es troba a la depuradora de Balsareny. Aquesta instal·lació, que recrea les condicions naturals de lʼecosistema fluvial, va ser construïda pel grup FEM de la UB i lʼempresa Aigües de Barcelona. «Sabem que el Llobregat està salinitzat des de fa temps —assegura Narcís Prat—, però a banda de la sal, també hi ha altres paràmetres que poden afectar la qualitat mediambiental de lʼaigua. Per tant, de vegades no sabem què és el més important, si la sal o la contaminació produïda per altres factors. Amb el mesocosmos, podem estudiar de manera aïllada lʼefecte de cada factor (per exemple, la concentració de sals), i diferenciar-lo de la influència dels altres factors».
 
Tot i la millora qualitativa de lʼaigua del Llobregat, gràcies a la construcció del col·lector de salmorres, que condueix els lixiviats de les explotacions mineres directament al mar, els experts de la UB alerten que la salinitat és encara una qüestió pendent perquè el col·lector no ha resolt totes les dificultats. Tal com apunta Narcís Prat, «el nivell de salinitat del tram baix del Llobregat a partir de la zona de la mineria de potassa està en el límit de lʼús agrícola i és inacceptable per a lʼús humà. La situació no és tan alarmant com en els rius dʼAustràlia però és preocupant. I al tram baix del Besòs succeeix el mateix: les aigües cada cop són més salades, en aquest cas no per lʼactivitat minera sinó per processos relacionats amb la descalcificació de lʼaigua (similar al que passa amb els nostres rentavaixelles, als quals afegim sal per evitar les taques que deixaria la calç)».  
 
Lʼexcés de sal, expliquen els experts, també afecta negativament la potabilització de lʼaigua. Obliga a implantar, per exemple, noves tecnologies, com ara lʼosmosi inversa, que han encarit el procés de potabilització de lʼaigua de consum a les plantes dʼAbrera i de Sant Joan Despí. A més, lʼús de clor per potabilitzar lʼaigua produeix molts compostos químics derivats (borats, clorats, trihalometans, etc.) que poden esdevenir tòxics per al medi ambient i la salut.
 
A la recerca de solucions
 
Segons lʼarticle, el marc legislatiu actual és encara massa flexible en relació amb els límits de la concentració salina que poden tenir els rius. A escala europea, la salinitat tampoc es considera un problema principal i no hi ha cap directiva de regulació. El factor empresarial i industrial, en molts països, preval sobre la necessitat dʼestablir una legislació més restrictiva. En opinió de Miguel Cañedo-Argüelles, «la legislació és encara un capítol obert. No hi ha consciència de la gravetat del problema i manca informació sobre com afecta lʼexcés de sal a la funcionalitat de lʼecosistema fluvial».
 
En lʼestudi, els autors esmenten referències de models eficients de gestió: per exemple, el sistema de crèdits que sʼha aplicat sobre el riu Hunter, a Singleton (Austràlia), amb abocaments controlats de sal adaptats al règim del corrent fluvial: sʼhi permet abocar més sal quan el cabal és més elevat i menys quan el riu té el cabal més baix.
 
Amb perspectiva de futur
 
Els efectes del canvi global podrien incrementar encara més la salinitat dels rius en moltes regions. Cañedo-Argüelles creu que «és difícil tenir models sobre lʼimpacte del canvi climàtic. En comparació amb altres regions del planeta, sʼespera que a la regió de la Mediterrània hi hagi menys precipitacions, més sequera, més consum dʼaigua, i per tant, més salinitat als rius». Pel catedràtic Narcís Prat, en definitiva, «el més important és passar de barallar-se a cooperar. Cal reaccionar abans que el problema de lʼexcés de sal als rius de Catalunya i de tot el món sigui més greu del que ja és en lʼactualitat».