La guatlla podria ser el reservori desconegut dels virus Toscana i sicilià

El treball posa en relleu el paper rellevant de les guatlles (<i>Coturnix coturnix</i>) en la dinàmica d’infecció dels flebovirus.
El treball posa en relleu el paper rellevant de les guatlles (Coturnix coturnix) en la dinàmica d’infecció dels flebovirus.
Recerca
(01/02/2023)

La guatlla podria ser el reservori desconegut del virus Toscana (TOSV) i del virus sicilià de la febre per flebòtom (SFSV), uns patògens transmesos per mosquits que poden infectar animals domèstics i que també causen malalties en humans. Aquesta conclusió es desprèn dʼun estudi publicat a la revista Frontiers in Microbiology, dirigit per Jordi Serra-Cobo, professor de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i Remi Charrel, de la Universitat dʼAis-Marsella (França).

El treball posa en relleu el paper rellevant de les guatlles (<i>Coturnix coturnix</i>) en la dinàmica d’infecció dels flebovirus.
El treball posa en relleu el paper rellevant de les guatlles (Coturnix coturnix) en la dinàmica d’infecció dels flebovirus.
Recerca
01/02/2023

La guatlla podria ser el reservori desconegut del virus Toscana (TOSV) i del virus sicilià de la febre per flebòtom (SFSV), uns patògens transmesos per mosquits que poden infectar animals domèstics i que també causen malalties en humans. Aquesta conclusió es desprèn dʼun estudi publicat a la revista Frontiers in Microbiology, dirigit per Jordi Serra-Cobo, professor de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i Remi Charrel, de la Universitat dʼAis-Marsella (França).

És el primer cop que es troben anticossos neutralitzadors dels virus TOSV i SFSV en ocells salvatges. «Fins ara no es coneixia quin era el reservori dʼaquests dos virus, malgrat que se cercava des de fa anys. Sʼhavien proposat els gossos i els ratpenats com a reservori, però els resultats van mostrar que no ho eren», detalla Jordi Serra-Cobo, expert en estudis epidemiològics amb ratpenats com a reservoris naturals dʼagents infecciosos com els coronavirus.

En el treball, que té com a primera autora Nazli Ayhan, de la Universitat dʼAis-Marsella, també hi han participat José Domingo Rodríguez Teijeiro, Marc López-Roig, Dolors Vinyoles i Abir Monastiri (Facultat de Biologia de la UB i IRBio) i Josep Anton Ferreres (Facultat de Biologia de la UB).

Virus emergents a la conca mediterrània

Els virus TOSV i SFSV pertanyen al gènere Phlebovirus i es consideren patògens emergents. Són virus esfèrics, tenen una cadena senzilla dʼARN —amb una alta taxa de mutacions— i es transmeten per picades de mosquits (gènere Phlebotomus), uns insectes presents sobretot a les zones més càlides i seques de la península Ibèrica. Aquests virus es troben a la majoria de països mediterranis de lʼEuropa occidental, a més de Xipre i Turquia. Sense cap vacuna eficaç, les mesures de vigilància epidemiològica, control i prevenció per evitar les picades dels flebòtoms són decisives per no contreure les infeccions víriques que provoquen.

«Tant el TOSV com lʼSFSV sʼhan detectat en un variat nombre dʼanimals domèstics (gossos, gats, cabres, cavalls, porcs, vaques), però també poden infectar els humans i causar malalties», detalla lʼinvestigador, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

En el cas dels humans, les infeccions per flebovirus no solen presentar símptomes i sovint originen un quadre febril de tres dies —febre pappataci— molt similar a una grip. «LʼSFSV pot ocasionar un període amb molta febre però de curta durada, acompanyat de mal de cap, erupció cutània, fotofòbia, dolor retroorbitari, miàlgia i malestar general. El TOSV pot causar les mateixes manifestacions que lʼSFSV, però també pot ser responsable de diversos signes neurològics centrals o bé perifèrics, com per exemple meningitis i encefalitis. De fet, part de les encefalitis produïdes a lʼestiu són ocasionades pel TOSV», destaca Serra-Cobo.

Virus en aus migratòries

Els resultats del nou estudi assenyalen que els ocells podrien ser el reservori o els agents amplificadors dʼaquests virus. A partir de les aus infectades, els mosquits poden infectar-se i després picar animals o persones. En concret, el treball posa en relleu el paper rellevant de les guatlles (Coturnix coturnix) en la dinàmica dʼinfecció dels flebovirus.

«Les aus migratòries tenen un paper important en la transmissió de malalties per la seva gran mobilitat dʼuna zona a una altra, fet que les converteix en potencials vectors de malalties que poden afectar els animals domèstics i la salut humana», subratlla Serra-Cobo.

«La guatlla comuna és una espècie migratòria i també cinegètica, la qual cosa potencia la possible transmissió de malalties per contacte directe a través de la cadena alimentària. En aquest context, la detecció periòdica de patògens és de gran importància per predir futurs riscos de malalties tant per a la vida salvatge com per als humans», conclou lʼinvestigador.

 

Article de referència:

AYHAN, N.; RODRÍGUEZ-TEIJEIRO, J. D.; LÓPEZ-ROIG, M.; VINYOLES, D.; FERRERES, J. A.; MONASTIRI, A.; CHARREL, R.; SERRA-COBO, J. «High rates of antibodies against Toscana and Sicilian phleboviruses in common quail Coturnix coturnix birds». Frontiers in Microbiology, gener de 2023. Doi: /10.3389/fmicb.2022.1091908