Formació, treball en equip i igualtat: el triple de Laia Palau

Laia Palau, en un moment de la lliçó inaugural.
Laia Palau, en un moment de la lliçó inaugural.
Reportatge | Acadèmic
(30/09/2022)
Des de lluir l’esvàstica nazi fins a exercir de plataforma de moviments en defensa dels drets i les llibertats, com ara la primera Assemblea Lliure d’Estudiants, el 1957. Des d’acollir calorosament Franco entre els seus murs fins a ser l’altaveu de les Jornades Catalanes de les Dones de 1976. Al llarg dels darrers 150 anys, al Paranimf de la Universitat de Barcelona s’hi han escrit pàgines fonamentals de la història de la ciutat i del país, algunes d’honroses i d’altres per oblidar. Ahir, aquesta majestuosa sala es va vestir de gala, un cop més, per celebrar la inauguració del curs acadèmic 2022-2023, moment en què la Universitat de Barcelona commemora el segle i mig de la primera lliçó inaugural.
Laia Palau, en un moment de la lliçó inaugural.
Laia Palau, en un moment de la lliçó inaugural.
Reportatge | Acadèmic
30/09/2022
Des de lluir l’esvàstica nazi fins a exercir de plataforma de moviments en defensa dels drets i les llibertats, com ara la primera Assemblea Lliure d’Estudiants, el 1957. Des d’acollir calorosament Franco entre els seus murs fins a ser l’altaveu de les Jornades Catalanes de les Dones de 1976. Al llarg dels darrers 150 anys, al Paranimf de la Universitat de Barcelona s’hi han escrit pàgines fonamentals de la història de la ciutat i del país, algunes d’honroses i d’altres per oblidar. Ahir, aquesta majestuosa sala es va vestir de gala, un cop més, per celebrar la inauguració del curs acadèmic 2022-2023, moment en què la Universitat de Barcelona commemora el segle i mig de la primera lliçó inaugural.

L’acte, imbuït de l’aire de solemnitat que hi va infondre el Canticorum iubilo interpretat pel Cor UB, va començar amb un record pels membres de la comunitat UB traspassats el darrer curs. A continuació, els periodistes Ariadna Oltra i Xavier Bundó van esbossar les línies mestres d’una cerimònia que tindria com a fils conductors l’emotivitat i l’homenatge.

Després de la tradicional presentació de la Memòria del curs acadèmic 2021-2022, a càrrec de la secretària general de la UB, Marina Solé, es van lliurar les distincions a la qualitat docent del Consell Social de la UB a Francesca Peiró, catedràtica del Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica, i al Grup d’Innovació Docent en Comunicació i Mitjans Audiovisuals, representat per la professora María Ángeles García.

A continuació, l’actor Jaume Comas va fer una lectura teatralitzada d’un fragment del primer discurs inaugural que es va llegir a l’Edifici Històric, l’octubre de 1872. Com feu aleshores Felip Vergés, degà de la Facultat de Dret, Comas es va fer seu l’esperit de renovació i d’il·lusió que predominava entre els membres de la UB en veure culminat el vell desig de disposar d’un nou edifici per a una universitat que feia trenta anys que havia tornat del desterrament a Cervera. «La fiesta académica que hoy solemnizamos, por primera vez, en la nueva Universidad de Barcelona con justo motivo llama la atención, no solo del excelentísimo señor Rector y Claustro […], sino además, y muy especialmente, de nuestras autoridades judiciales y civiles, provinciales y municipales […]. Felicitémonos pues por él, y esperemos que han de venir pronto días más tranquilos […] ¡Ya tenemos casa!»

Va ser també a la Universitat de Barcelona que es va matricular la primera dona universitària de l’Estat, Elena Maseras. L’Aula de Teatre de la UB va homenatjar Maseras i també Dolors Aleu i Martina Castells, precursores de la introducció de la dona a la universitat. Totes tres van patir incomprensió i dificultats per raó de gènere. «Estas papeletas son falsas», va etzibar a Maseras el Dr. Tomás Santero, membre del tribunal que l’avaluava de l’assignatura d’Història de la Medicina. «Pues han sido expedidas por la secretaria de esta universidad [Universidad Central de Madrid]», li va respondre Maseras. «Sean verdaderas o falsas, no queremos doctores con faldas», va sentenciar Santero.

La Universitat de Barcelona també ha estat bressol d’eminents intel·lectuals i científics. Un dels més destacats va ser el poeta Joan Maragall, que hi va estudiar Dret. A les Notes autobiogràfiques, Maragall, dubtós sobre el seu futur i decebut per haver de treballar a la fàbrica tèxtil familiar, veu com un triomf la seva arribada a la universitat: «Tremolant jo d’emoció vàrem entrar al vestíbul de la universitat i vaig dir somrient amb tot el candor al meu company: “Entro per primera vegada al temple de la sabiduria”. Ell va mig riure d’un mode que em féu pensar: “Aquest desgraciat no estima la ciència en tot lo que ella val”», va interpretar l’actor Jep Barceló.

L’any 1976, Espanya tot just despertava de la foscor del franquisme. Aquell any, el Paranimf de la Universitat va acollir un dels actes essencials de la transició: les primeres Jornades Catalanes de la Dona, amb 4.000 assistents. Ariadna Oltra va posar veu a un fragment de l’obra Maig de les dones: crònica d’unes jornades, de Teresa Pàmies, en què l’escriptora explica la seva trobada amb l’advocada Magda Oranich i la seva entrada a «l’imposant Paranimf de la Universitat de Catalunya, que encara es diu Central»: «No hi havia posat mai els peus. M’impressiona la seva alçària i la seva decoració bizantinomudèjar. Al fons de tot, la imatge de la Immaculada Concepció, un quadre massa petit per tot l’espai que l’envolta».

Quatre moments històrics, quatre valors que defineixen la UB: compromís, recerca, cultura i formació.

«L’èxit mal gestionat condueix a l’acomodació mental, a donar per suposat les coses; convida a pensar que pots aturar tot l’engranatge perquè ja ho tens. I a la vida no tens mai res assegurat»

La resiliència com a camí

Ahir, Laia Palau es va retrobar amb el seu passat. Va deixar la capitania de l’UB Barça l’any 2004, quan encara no era professional, i ha tornat a la UB divuit anys després per pronunciar la lliçó inaugural d’un nou curs acadèmic, un honor reservat a molt pocs. Entremig, 33 títols de club, 12 medalles amb la selecció espanyola i una carrera llegendària.

«L’esport, i més concretament el bàsquet, ha sigut una constant en la meva vida», va dir l’esportista, que va agrair el suport als seus pares i al seu germà. «La formació és indispensable, però també ha de ser continuada i flexible. Flexible perquè hem de ser capaços d’adaptar-nos sempre. Vivim en aquest món canviant i hem d’estar permanentment alerta a allò que succeeix dins i fora del nostre ser. Hem de ser capaços de prendre bones decisions, això és el que es demana a un jugador quan competeix i entrena», va apuntar Palau.

«Poca gent parla de la gestió de l’èxit, que sembla que no demana esforç perquè tot et va bé. Però l’èxit mal gestionat condueix a l’acomodació mental, a donar per suposat les coses; convida a pensar que pots aturar tot l’engranatge perquè ja ho tens. I a la vida no tens mai res assegurat», va afegir.

Palau va defensar els valors de l’esport com a indispensables per tal de construir «una societat sana»: esforç, superació, capacitat de treball, generositat, autoconfiança i compromís. Va finalitzar el seu parlament amb un clam a la vida, entre els aplaudiments del públic assistent: «M’aferro amb ungles i dents al moment que estic vivint. Enfoco amb estratègia, suo, batallo, rodolo, pateixo, penso, empenyo, estimo, respiro i gaudeixo. I així cada dia. Cada dia toca un partit».

Tot seguit, Yolanda Souto, que va intervenir en l’acte com a representant del Consell de l’Alumnat, va apuntar: «Hem vist com en els darrers anys s’han volgut impulsar diverses polítiques educatives neoliberals que parteixen d’una clara voluntat mercantilitzadora. […] Des del Consell de l’Alumnat, reiterem la necessitat d’avançar cap a una universitat que garanteixi la igualtat d’oportunitats: això passa per esdevenir una universitat realment pública i caminar cap a la gratuïtat».

D’altra banda, el president del Consell Social, Joan Corominas, va referir-se a la «paradoxa catalana», és a dir, «a la disfunció entre ciència i riquesa, entre ciència i innovació»: «No hem dedicat prou esforços a construir un sistema d’innovació potent que asseguri un flux constant de creació d’empreses de base tecnològica i d’start-ups, o que ajudi les nostres empreses a esdevenir capdavanteres arreu del món».

Finalment, la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va destacar la millora en el pressupost de 2022, que continuarà el 2023 «amb un pla de 30 milions d’euros que protegirà el talent i garantirà el relleu generacional per seguir enfortint el sistema». Geis va defensar la necessitat de defensar el sistema universitari català i la seva singularitat. «Per això —va dir— hem de protegir-lo de l’amenaça que suposa la LOSU, que no respecta aquesta singularitat i que afectarà importantment àmbits com el del professorat».

El rector de la Universitat, Joan Guàrdia, va cloure els parlaments i l’acte desgranant les línies mestres del nou curs: estabilització del personal, digitalització de la UB, beques salari, nou model docent i inversió en infraestructures. «La posada en marxa de l’Student Smart Zone i la nova configuració del Servei d’Atenció a l’Estudiant és l’aposta més innovadora dels darrers vint anys», va dir. També serà el curs en què finalitzarà la definició del nou model docent de la UB i en què s’iniciarà un pla de dedicació acadèmica (PDA) de docència que farà valer l’excel·lència i la millora en la innovació docent: «Revisar els plans d’estudi és l’eina més potent de millora docent». Per acabar, Guàrdia va demanar que «allò que fem per la Universitat de Barcelona sigui compromès, responsable i de qualitat».

Amb les notes del Gaudeamus igitur, interpretat pel Cor UB, va finalitzar el 150è acte d’inauguració de curs de la UB a l’Edifici Històric, amb un esperit de lloança al passat i una mirada projectada cap a un futur de progrés basat en el coneixement i la innovació. Una universitat històrica, però preparada per continuar formant, investigant, transferint, innovant i millorant el seu entorn.