Es publica, en edició facsímil, ʻBlaquernaʼ, de Ramon Llull, obra cabdal de la literatura catalana

Prologada per Joan Santanach, la publicació s’inscriu en els actes commemoratius de l’Any Llull.
Prologada per Joan Santanach, la publicació s’inscriu en els actes commemoratius de l’Any Llull.
Cultura
(19/04/2016)

Edicions de la Universitat de Barcelona publica per Sant Jordi una cuidada edició en facsímil de Blaquerna, que va ser editat per lʼhumanista Joan Bonllavi i que fou impresa a València el 1521. Considerada una obra cabdal de la nostra literatura, va exercir una enorme influència en la narrativa de lʼedat mitjana i en els escriptors posteriors. Prologada per Joan Santanach, la publicació sʼinscriu en els actes commemoratius de lʼAny Llull.

Prologada per Joan Santanach, la publicació s’inscriu en els actes commemoratius de l’Any Llull.
Prologada per Joan Santanach, la publicació s’inscriu en els actes commemoratius de l’Any Llull.
Cultura
19/04/2016

Edicions de la Universitat de Barcelona publica per Sant Jordi una cuidada edició en facsímil de Blaquerna, que va ser editat per lʼhumanista Joan Bonllavi i que fou impresa a València el 1521. Considerada una obra cabdal de la nostra literatura, va exercir una enorme influència en la narrativa de lʼedat mitjana i en els escriptors posteriors. Prologada per Joan Santanach, la publicació sʼinscriu en els actes commemoratius de lʼAny Llull.

Redactat a Montpeller, probablement entre el 1283 i el 1285, el Llibre dʼEvast e dʼAloma e de Blaquerna, son fill, conegut tradicionalment com Blaquerna, narra la biografia exemplar del protagonista des del seu naixement en el si dʼuna família burgesa benestant fins a la seva digna senectut dedicada a la contemplació. Seguint la vocació religiosa, Blaquerna inicia la recerca de Déu a través dʼun viatge vital que el duu a ser monjo, abat, bisbe, papa i, finalment, ermità, lʼestat de màxima perfecció espiritual segons lʼautor. La intenció de Llull, que escrigué el llibre amb lʼaparença dʼuna novel·la dʼaventures per tal dʼarribar a tota mena de públic, era oferir un model de vida cristiana a seguir. Lʼedició que en va fer lʼhumanista Joan Bonllavi, en la qual adaptà el català medieval de lʼautor al català del segle XVI, fou impresa a València lʼany 1521 per Johan Joffré. Lʼexemplar a partir del qual sʼha fet aquesta edició facsímil es conserva a la Biblioteca de Reserva del Centre de Recursos per a lʼAprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona.

Obra de gran influència literària, va ser traduïda al francès al segle XVII, al castellà al XVIII i a lʼanglès el 1926. La figura de lʼermità Blaquerna apareix també en altres obres de Ramon Llull, com el Liber super Psalmum Quincumque i el Fèlix o Llibre de meravelles.

Blaquerna està estructurat en cinc llibres, dedicats als cinc estaments pels quals, llevat del primer, passa Blaquerna al llarg del seu intens i activíssim periple vital; i el que sʼhi relata és la reforma completa de lʼEsglésia i de la cristiandat en general, objectiu últim de lʼautor. El primer llibre tracta de lʼestament del matrimoni, simbolitzat pels pares de lʼheroi. El segon, dedicat als ordes religiosos, narra la vida de Natana, la contrafigura femenina del protagonista. Els llibres tercer i quart presenten dues formes jerarquitzades de poder social exercit per clergues; Llull hi recull apunts molt variats i plens dʼinformacions històriques valuosíssimes, que permeten de seguir les reformes que Blaquerna introdueix en la gestió de la diòcesi de la qual és elegit bisbe, i del conjunt de la cristiandat, que acaba governant quan esdevé papa. El llibre cinquè consta de dues parts: el Llibre dʼamic e amat, una col·lecció de màximes morals i filosòfiques, i lʼArt de contemplació, un tractat sobre tècniques per elevar lʼesperit.

El volum editat per Bonllavi inclou, a més de la novel·la, un segon títol lul·lià, les Oracions e contemplacions de lʼenteniment, que lʼeditor devia incorporar per les afinitats de contingut que presenta amb el llibre de vida ermitana. També hi ha tres gravats dʼacurada factura. El primer, a lʼinici del volum, representa Ramon Llull rebent la visita del pastor angèlic que va valorar favorablement els seus llibres, segons es relata a la Vida de mestre Ramon. Els altres dos gravats es troben just abans de començar cadascuna de les obres que conté el tom: el que precedeix el Blaquerna mostra el protagonista, ja ermità, dictant a dos reportadors el que molt probablement pretén ser el Llibre dʼamic e amat; el darrer gravat és una impactant imatge de Llull agenollat en actitud de contemplació. Al llarg del volum trobem també notes marginals, fora de caixa però impreses, que aclareixen el sentit de conceptes complexos o que identifiquen algunes obres lul·lianes que sʼhi citen.

Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316) és segurament la figura més complexa i amb més projecció que ha produït la cultura catalana en tota la seva història. Pensador originalíssim per a la seva època, laic en un temps en què el coneixement i el saber estaven en mans de lʼEsglésia, sense estudis superiors, Llull va menar una vida de novel·la i fou un exemple paradigmàtic de conjunció entre aventura i pensament, entre acció i reflexió. En essència, tota la seva obra està concebuda amb un sol objectiu: convertir els no-cristians, especialment els musulmans, al cristianisme.

Pertanyent a la primera generació de mallorquins fills dels catalans que van conquerir lʼilla de Mallorca, va estar en contacte amb els musulmans que encara hi vivien, fet que degué actuar com a estímul. Llull considerava que només podria aconseguir el seu objectiu a través del convenciment, la raó i el diàleg, i per això va crear lʼArt, una autèntica «màquina de pensar» que podia resoldre tots els interrogants que se li plantegessin. Malgrat que durant els segles XVIII i XIX aquest mètode no va gaudir de gaire prestigi, en els darrers anys sʼha revelat un sistema coherent i raonable dins del context del pensament medieval, i ha fascinat estudiosos de disciplines molt variades, ja que no només funciona per a la finalitat amb què va ser creat, el diàleg interreligiós, sinó que serveix per a tota la ciència.

Llull va escriure 265 obres en català, llatí i àrab, que va fer traduir al francès i lʼoccità per tal dʼarribar a més lectors; moltes encara resten inèdites i en curs de publicació. Amb tot, es tracta dʼun autor difícil, intel·lectualment complex: aquest és lʼescull principal que ha impedit que esdevingués una figura coneguda popularment. A Catalunya, no va ser fins a la Renaixença que seʼl considerà un pare de la pàtria, ja que abans el seu reconeixement era restringit a cercles més aviat reduïts. Durant els segles XVII i XVIII va ser molt estudiat a Alemanya, Polònia, França, Itàlia i Rússia, i les seves idees van acabar constituint un sistema alternatiu al saber establert que sʼestudià i difongué a les escoles lul·lianes.

Històricament, la Universitat de Barcelona ha tingut una relació molt estreta amb Ramon Llull ―no debades hi ha una estàtua dʼell al vestíbul de lʼEdifici Històric―. Ja el 1916 es va celebrar el sisè centenari de la seva mort amb una àmplia exposició, de la qual es té constància per la premsa de lʼèpoca i en què es mostraven els fons de la Biblioteca. La UB sempre ha comptat amb lul·listes insignes entre els seus professors, com Jordi Rubió, Joaquim Carreras Artau i Josep M. Millàs i Vallicrosa, i aquesta tradició sʼha refermat amb la donació que el lul·lista nord-americà resident a Mallorca Anthony Bonner féu, el 1995, del seu fons a la UB.

La Biblioteca de Reserva de la UB conté un fons lul·lià molt important, especialment pel que fa a impresos antics, de relleu internacional. Al seu torn, el Patronat Ramon Llull —format pel Govern de les Illes Balears, la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya— ha anat publicant lʼedició crítica de lʼobra catalana de Llull, sota la direcció, des del 2008, dʼAlbert Soler. La Universitat de Barcelona compta també, des del 2006, amb el Centre de Documentació Ramon Llull, que, juntament amb el fons de la Biblioteca, ha convertit aquesta universitat en un centre lul·lià de primer ordre, molt visitat per especialistes internacionals.

Joan Santanach (Barcelona, 1973) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i coordinador de lʼeditorial Barcino. Estudiós de la cultura i la literatura medievals, sʼha centrat especialment en la figura de Ramon Llull i en la transmissió de la seva obra, de la qual ha publicat diverses edicions crítiques, com la de la Doctrina pueril i, amb Albert Soler, la del Romanç dʼEvast e Blaquerna, totes dues dins de la Nova Edició de les Obres de Ramon Llull (NEORL), supervisada pel Patronat Ramon Llull. També sʼha interessat pels llibres de cuina medievals, àmbit en què ha fet múltiples aportacions, inclosa una edició anotada del Llibre de Sent Soví. Va coordinar el volum Llengua i literatura. Barcelona 1700 (Ajuntament de Barcelona, 2011). Ha publicat estudis sobre la literatura del segle XIX i lʼobra de Jacint Verdaguer, i ha participat en lʼedició de lʼEpistolari català de Joan Miró (Barcino, 2010). Té en preparació lʼedició dels fragments conservats de la traducció catalana medieval del Tristany en prosa. Joan Santanach és el comissari de lʼAny Llull.